La Formigueta 0.1

Un relat de: Joan Capdevila
La Formigueta.

Una vegada la formigueta va sortir de casa per anar a comprar , va patinar amb el gel i es va trencar la pota.
-Uf , va dir , quin gel més fort que m’ha trencat la poteta.
Va venir l’ambulància, per portar-la al hospital , i quan va arribar i la pujaven a la llitera el sol ja havia fos el gel.
- Vaja , va dir, el sol és més fort que el gel que m’ha trencat la poteta.
En aquell moment un núvol va tapar el sol.
-Mira per on- es va dir la formiga- el núvol tapa, el sol, que fon el gel que m’ha trencat la poteta.
L’ambulància va seguir el seu camí sense la sirena , perquè no era greu. Es va aixecar el vent que va escombrar els núvols a dalt del cel i feia vinclar els arbres al costat de la carretera .
-Quin vent més fort- va dir la formigueta . S’emporta els núvols que tapen el sol que ha fos el gel que m’ha trencat la poteta.
L’ambulància es va ficar en un túnel i al sortir per l’altre cantó res es movia.
-Oh, -va dir la formiga- el vent no arriba a aquest costat. La muntanya no ha deixat passar el vent, és més forta que el vent que se’n du els núvols, que tapen el sol que fon el gel que m’ha trencat la poteta.
Al sortir del túnel va veure un ratolí que desapareixia dins de la paret i se’l va imaginar ficant-se dins de la muntanya i travessant-la de cantó a canto.
-Mira aquest petitó, travessa la muntanya que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que font el gel ,que m’ha trencat la poteta. És el més fort.
Al cap de una estona l’ambulància es va aturar per posar benzina. A la benzinera la formiga va veure ,com passava un gat portant un ratolí a la boca.
-És clar - va dir la formiga- els gats mengen ratolins, i son més forts que ells ,que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvol que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
Encara no havia acabat, que el gat va fer un salt i va sortir corrent . Darrera seu va aparèixer un gos llançat a tota marxa i amb la boca ben oberta.
La formiga es va emportar un ensurt per lo ràpid que passava tot i va dir.
-El gos es més fort que el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvol que foraden la muntanya, que tapa el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
El gos va tornar al cap de un moment amb la llengua fora xino xano. Es va obrir la porta de la benzinera i va sortir una dona amb un pal cridant al gos que deixes en pau a la mixeta , va clavar-li un cop i el gos va sortir corrent i udolant .
-Axó sí que no m’ho esperava- va dir la formiga -el pal es més fort que el gos que empaita el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
La dona ,es va passar una estona cridant al gat , que no va aparèixer. Enfadada va llançar el pal a la foguera que hi havia en un bidó on s’hi cremaven deixalles. El pal en un moment es va encendre.
-El foc, el foc - va dir la formiga- aquest sí que es fort doncs crema el pal, que atonyina el gos que empaita el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
L’ambulància ja havia emplenat el dipòsit i el conductor sortia quan va començar a ploure . En un moment , va fer un xàfec que no deixava veure res. Dins de l’ambulància el conductor va esperar que amaines.
Quant la pluja ja no era tan forta , la formiga va veure que el foc s’havia pagat.
-L’aigua és mes forta que el foc que crema el pal, que atonyina el gos que empaita el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
L’ambulància es va posar en marxa i la formiga anava donant voltes a tot el que havia vist. La pluja va parar i quan l’ambulància es va aturar en un stop al costat de un prat , una vaca bevia de un abeurador , ple a vessar, amb parsimònia i lentament.
-Caram, - va dir la formiga- la vaca es veu l’aigua. Es mes forta que ella que apaga el foc que crema el pal, que atonyina el gos que empaita el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
Al arribar a l’hospital a la formiga li va ren oferir un vas .
- Que es ?- va preguntar -
- Llet de vaca - li va contestar l’infermer - se’t posarà bé
- I com ha vingut a parar a aquest vas?- va preguntar ingènuament.
L’infermer es va mirar la formigueta , pensant que el cop li havia tocat el cap a més de la poteta.
- El granger l’ha munyit , ha guardat la llet, l’ha venut a la central lletera i d’allà a la botiga.
La formigueta mentre bevia la llet amb les pastilles que li havien donat , va sentir que els ulls se li aclucaven mentre anava dient.
-El granger sí que es fort, treu la llet de la vaca que es veu l’aigua, que apaga el foc que crema el pal, que atonyina el gos que empaita el gat que es menga el ratolins que travessen la muntanya, que atura el vent que se’n du els núvols que tapen el sol que fon el gel , que m’ha trencat la poteta.
I en somnis veia a un granger munyint, i una dona que li deia que s’afanyés, i uns nens corrent a al voltant que……

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: