IN MEMORIAM. ESCOLA D’ALÓS D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.comTrobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓLes publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fiLlegia que  Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) deia al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar d’Alós ; localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres.Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants). Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes. El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel·lents. S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs. Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites.L’escola s’ha reconvertit en refugi de muntanya :https://www.booking.com/hotel/es/refugi-d-39-alos-alos-d-39-isil.es.htmlEns agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com  de l’època en que s’hi duia a terme l’activitat escolar