Illes Forestals

És dia 25 de maig del 2110, com cada dia l'Enric es disposa a anar a l'escola i ho fa amb molta il·lusió perquè avui se'n va d'excursió, a més el dia abans havia estat el seu aniversari,ja té 11 anys. La seva mare, la Sonia, li dóna la caixeta amb les càpsules dels àpats per a tot el dia. El progrés ha fet que el menjar per endur es pugui reduir en càpsules, que no ocupen massa lloc i sense disminuir les propietats alimentàries del menjar. És perfecte, tot ben estudiat perquè el nen pugi ben fort i sa.
L'Enric està molt content i té ganes de marxar cap a l'escola, la Sonia li posa la mascareta abans de sortir de casa, després se la posa ella i surten al carrer. La mascareta fa que es filtri l'aire, ja que la contaminació és tant gran que podria produir problemes de salut. Finalment amb el metro arriben a l'escola, a la porta un autobús ja l'espera, es troba amb els companys de classe, tots amb mascareta. Pugen a l'autobús, a dins es poden treure la mascareta perquè el vehicle està dissenyat per aïllar-los de l'aire contaminat. La professora, la Judit, s'assegura que tots els alumnes portin el cinturó de seguretat, un cop feta la comprovació els comenta on van. Avui l'excursió és a un lloc on mai cap dels nens i nenes hi ha estat, es diu Illa Forestal, es veu que és un lloc on es conserva una part del paisatge de fa gairebé un segle, un lloc que només han vist pels llibres digitals, (ja no són de paper, són aparells de la mida d'un llibre on es pot reproduir tota mena de temes, gràcies a uns petits cd's amb capacitat d'emmagatzemar l'equivalent a un milió de llibres).
L'Enric s'ha assegut amb el Pol, el seu millor amic, ell també està emocionat, de fet tots estan excitats davant aquesta sortida. Gràcies als llibres han pogut veure que hi ha animals de tota mena, ocells, conills, rèptils i fins i tot hi ha una casa, que antigament s'anomenaven granges, on hi ha uns animals que es diuen gallines, porcs o vaques per exemple. Mai han vist un animal aquests nens, al seu entorn no existeixen, no hi ha ocells al món actual. L'evolució i el creixement de l'ésser humà ha estat tant gran, que les zones que antigament es coneixien com boscos, que ocupaven la major part del territori, ara és al contrari, les zones boscoses s'han convertit en illes conservades i aïllades de la resta del món. El progrés s'ha menjat el món natural. Actualment cap animal pot sobreviure al món urbà, les condicions no ho permeten, han desaparegut gairebé totes les espècies terrestres, algunes conservades a les Illes Forestals. El mar està gairebé mort i només la ciència i la tecnologia fa que la gent pugui seguir en vida.
Després de dues hores de viatge arriben a l'entrada de la Illa Forestal. És enorme, una cúpula cobreix tota la illa. S'obre una porta de garatge on entra l'autobús, es tanca i unes mànegues que surten del sostre netegen l'autobús. Aquest procés dura un minut i ara ja poden baixar. Un home vestit d'explorador els rep, és el seu guia, els nens estan excitats. Es posen en fila, per fi s'obre una altra porta, aquesta més petita. Davant seu l'Enric veu un panorama verd, l'aire és fresc, però no com el dels aparells de casa, és diferent, sent uns sons molt bonics i pensa que deuen ser les bestioles anomenades ocells, havia sentit alguna cosa gràcies a la televisió, però mai en directe. Tota la classe, que abans d'entrar no paraven de riure i xerrar, ara estan tots callats, embadalits amb tot el que estan veient. El seu guia els va explicant què veuen, els diu que segueixin en silenci perquè així podran veure algun animalet. Segueixen caminant per un camí sense asfaltar, de terra. Al cap d'un quart d'hora de camí arriben a l'edifici que anomenaven granja. L'Enric només entrar crida: "quina pudor!". Cap nen havia sentit mai una pudor com aquella, el guia somriu i comenta:
-la pudor la provoquen els excrements dels animals que viuen en aquesta granja, se'n diu fems i el fem servir pel cultiu de plantes.- L'Enric es va quedar sorprès, arriben a un pati molt gran, allà hi ha tota mena de bestioles i el guia els diu que poden tocar als animals, que no passa res. L'Enric i el Pol s'apropen a un animal que segons els llibres digitals, se'n diu gos. El toquen, es van emocionar, i més veient que l'animal volia jugar amb ells, l'Enric mira la resta de la classe i veu la Laura, una altra amiga seva amb un altre animalet que no es deixa agafar, ella córrer al darrera del que sembla una gallina. Estan emocionats, excitats, fins i tot la professora ho està, tot i que no és el primer cop que visita una Illa Forestal. Al cap d'una bona estona el guia els crida i els reuneix. Els explicar que tot el que havien vist, en altres èpoques ocupava la major part del territori, que el més normal era que nens com ells passegessin sense mascareta per boscos, tocant les plantes, pujant arbres i veient tota mena de bestioles.
L'Enric escolta amb molta atenció tot el que els diu el guia, a la vegada sent enveja pel que els nens "antics" van poder viure. Aquest home, amb estil Indiana Jones, acaba la seva explicació i demana si algú tenia preguntes. L'Enric aixeca la mà i pregunta què havia passat perquè actualment no quedin extensions més grans de boscos i el guia amb un somriure explica que tot era culpa de l'home, el diner el va encegar, tot i que existia gent que s'oposava al progrés insostenible no tenien prou força, els que tenien el poder no en van fer cas i quan la situació ja era greu, se'n van adonar, però era massa tard per intentar aturar el que era inevitable, el destí del planeta estava escrit, l'ésser humà ho havia decidit.
L'excursió s'ha acabat els nens tot i haver-s'ho passat molt bé, tornen amb la cara trista, tornen a la realitat, l'Enric en veure la seva mare hi va corrents i l'abraça, mira el seu entorn, é gris, amb la gent amb mascareta, cap altre tipus de vida al voltant, només soroll, edificis i cotxes. Aquest és el món real, el que li ha tocat viure, una món trist, una època trista, molts avenços però sense vida. És un nen, però suficientment conscient que l'autèntica vida del planeta ja no existeix.