Identitat

Engolida per la boira,
obro i tanco la porta,
deixant entrar i sortir
la malferida identitat,
sense saber prou bé
si soc fora o soc dins
de la mal anomenada
sempiterna normalitat.
Paraules, pensaments,
fets i absències,
constants interrogants
escrits en el meu front,
despullant la meva ànima
a la vista de tothom,
empolainant-la de dubtes
i vestint-la de confusió.
Capbussada
dins d'un llit de somnis,
esgarrapava desitjos
i allunyava fantasmes,
anhelant tot allò que,
en el seu temps,
mai ningú,
em va deixar experimentar.
Amb les orelles foradades
i dues arracades penjades,
m'envoltaren de nines,
subtilment convertides
en fidels guardianes
d'una preuada virginitat.
Obligada sempre a escollir
entre el blanc o el negre,
la presa o la quietud,
el tot o el no rés;
col·lapsant la meva vida
en mig d'un món que,
farcit de hipocresies,
no parava de giravoltar,
monòtonament,
al meu tombant.
Encerclada d'aire,
sorgiré de l'espessa boira
desgranant el fil de la memòria,
fins arribar a dalt del cim
de les petites complicitats
i, allunyada de les grans normalitats,
reescriuré la meva història
amb els mots del silenci
i els batecs del meu cor.