i

Un relat de: ernestina

-Han arribat, fas tard.

-M'he aturat allà on la fàbrica de guix,
he vist llum als masos del riu.
La nit s'espatarrava com una meuca de purpurina,
no l'hem entès mai, un dia ens caurà a sobre.
Llavors, a mitja cançó,
m'han fet tornar les coses com déu mana,
el pes que no gosem dur per por a que ens vegin nus,
dormint en cotxes de vuitena mà.
I si, faig massa tard.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer