I molt més

Un relat de: monpuiga

Aquesta nit arribaràs
gran ha estat l'espera
uns dies lents, han passat
somniant un moment, un instant.

Veig la teva cara mirant de reüll
o m'ho imagino o em mires
la flama del meu cor s'encén
d'un bot, puja al cel,
roges es queden les meves galtes
i m'imagino deixant l'arrel
aquella que ens va fer conèixer.

Busco sempre un moment
entre la nit i el dia
sentir-me lliure
anar plegats, volar junts
rebel·lar-me contra tot
-
tenir-te entre els braços
es que no t'ho he dit encara?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer