I la perfecta casada va plorar... (ficcions).

El seu home tingué un accident mortal quan navegava a alta mar. La perfecta casada ja era viuda. El seu marit havia anat al descans etern per sempre més. I a ella li quedava una vida per davant. Una vida com a viuda.

El dia de l'enterrament del seu marit, per enyorança d'ell, va plorar.

El dia que va conèixer al seu primer nuvi després de quedar-se viuda, a soles en una habitació, per enyorança del seu difunt marit, i sense voler ser vista per ningú, va plorar.

El dia que la seva filla es va casar amb el seu respectiu marit, i es va fer ella mateixa la perfecta casada del futur, ella també plorà. L'enyorança pel seu marit persistia.

El dia que la seva filla li donà una néta, que era carn de la seva carn, també aquell dia (el record del seu marit persistia) va plorar en silenci, malgrat l'alegria.

El dia que faltava poc per la seva mort, trista, en un llit d'hospital, i envoltada dels familiars que l'estimaven, encara recordava son marit: els seus aprecis i la felicitat que ell li van donar no els va borrar ni el pas del temps ni el pas dels esdeveniments de la vida.

Sempre per ell va plorar. Sempre el va enyorar. Sempre el va tenir al seu cor. Això sí, no es pot negar que, malgrat tot, sense ell, va saber viure una vida.

----------------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.cat