I escull.

Com poder escriure alguna cosa coherent, quan en el seu cap fa mesos que ressonen paraules inconnexes, estranyes i sense significat.
Des de que el seu cap va decidir anar a la seva i lligar un pensament rere l'altre, la gent que l'envolta ha anat aprenent a no contestar-li, deixar-la respirant i no estirar-li gaire la llengua. Però ella massa sovint se'n adona de tot això i no sap exactament que fer. Quan va deixar de donar un descans entre pensament i pensament?

I escull.

Creu que la millor opció és marxar i desconnectar, altre vegada de tot. Per sort, algú, més d'un, no la deixen desconnectar i la mantenen lligada de peus a terra. Volar ara no seria la solució, i tots ho saben. Potser ella la que més. Agraeix aquest seguit de contestes, li sap greu haver estat tant mal educada amb tanta gent, somriu en pensar com la gent que l'aprecia, li ha estat donant un cop de mà. Però tot s'acaba. I ara li toca a ella tornar a ser la persona forta i riallera, la que es capaç de donar abraçades i que ni donin, la que no espera res dels altres per això sempre l'acaben sorprenent.

No saber que fer d'aquí uns mesos no hauria de tenir un poder tan gran damunt seu. No tenir aquella espatlla, no hauria de fer que ho desitges en cada instant i això fa que oblidi la resta de coses.

Taca el ulls i es veu en aquell tram de la muntanya. Ni arbres, ni animals. Tan sols un camp tot verd de gespa, un camp que no deixa res a l'atzar. Quan va deixar de pujar? Quan va decidir que era l'hora d'aturar-se o començar a recular? Per què de cop han desaparegut arbres i roques que feien del camí una cosa nova, interessant i sorprenent?

En algun moment va equivocar-se de pensament i ara n'és conscient. Ara toca caminar fins el primer rierol per reomplir la cantimplora i seguir el camí. No serà tan fàcil com sempre havia cregut, però sap que això és el que ha fer.

Ella no pot oblidar com somriure, com caminar i molt menys avançar.

Les coses canvien i evolucionen, i davant d'això ella va decidir aturar-se. Ja s'ha acabat aquest temps de pausa, ara toca continuar endavant.