I el conte no ha acabat...

Un relat de: free sound
I tot canvia, res és etern,

E spai de temps, estiu o hivern...
L es històries del camí

C om l’agulla amb el seu fil,
O n difícil és posar, el seu cap en el forat.
N o només per arreglar, per unir o decorar.
T rossos o apedaçats,
E stripats o mil parracs.

N i tan sols ha començat,
O potser està amagat.

H istorietes i altres jocs,
A ventures, mil i un lloc.

A ra aquí, ara així,
C arícies del meu coixí.
A braçant-nos cada nit,
B alancejos del meu llit.
A ixí doncs...ple de sons,
T ot s’escolta als horitzons.
.
.
.

Abril 2011

Comentaris

  • sempre repartint optimisme...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-04-2011 | Valoració: 10

    amb els teus versos encoratges al lector a cercar noves il.lusions, gràcies pels teus regals i els teus comentaris tan propers
    una abraçada
    joan

  • El conte continua...[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-04-2011

    El poema comença amb una afirmació ben certa: “I tot canvia...”,
    però després reconeix que les històries i els jocs, malgrat siguin canviants al llarg dels temps, sempre acompanyen el camí del caminant, que és com un conte que encara no té punt i final.

    Per si vols llegir una versió renovada d’una llegenda clàssica, aquí tens aquesta: Capítol III: De quan el cavaller matà el drac ( fins i tot, tens aclariments al primer comentari ).

    T’envio una abraçada mirant a l’horitzó,
    Unaquimera

  • alegria[Ofensiu]
    Xunxi | 14-04-2011 | Valoració: 10

    que maco com l'agulla en el seu fil...... anem fent camí, transmets ganes de viure en aquest poema molt bonic, , com diu la Nuria et sent bé al llegir-lo....una abraçada

  • I que no s'acabi mai!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-04-2011 | Valoració: 10

    I que no s’acabin mai, que la il•lusió sempre suri en el nostre esperit!
    Bonic i tendre acròstic, free sound m’he sentit bé llegint-lo.

    Gràcies per les teves paraules, estic una mica millor.
    Em va agradar que comentessis el poema “Ets tu”, és un dels meus preferits, és només un somni que tinc latent dins meu, ja se sap, els poetes som així!

    Una abraçadeta suau,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: