I el conte no ha acabat...

amb els teus versos encoratges al lector a cercar noves il.lusions, gràcies pels teus regals i els teus comentaris tan propers
una abraçada
joan

El poema comença amb una afirmació ben certa: “I tot canvia...”,
però després reconeix que les històries i els jocs, malgrat siguin canviants al llarg dels temps, sempre acompanyen el camí del caminant, que és com un conte que encara no té punt i final.

Per si vols llegir una versió renovada d’una llegenda clàssica, aquí tens aquesta: Capítol III: De quan el cavaller matà el drac ( fins i tot, tens aclariments al primer comentari ).

T’envio una abraçada mirant a l’horitzó,
Unaquimera

que maco com l'agulla en el seu fil...... anem fent camí, transmets ganes de viure en aquest poema molt bonic, , com diu la Nuria et sent bé al llegir-lo....una abraçada

I que no s’acabin mai, que la il•lusió sempre suri en el nostre esperit!
Bonic i tendre acròstic, free sound m’he sentit bé llegint-lo.

Gràcies per les teves paraules, estic una mica millor.
Em va agradar que comentessis el poema “Ets tu”, és un dels meus preferits, és només un somni que tinc latent dins meu, ja se sap, els poetes som així!

Una abraçadeta suau,
Núria