I ara que ens hem trobat...

Un relat de: La Princesa Mononoke

Sóc una lluna que brilla i brilla,
i estem aprenent coses que abans
passàvem per alt,
i estem aprenent a fer-nos grans...
Tu saps perquè ens hem trobat?
Qui ens ha guiat fins aquesta cruïlla?
Coneixent-te el meu camí es fa més lleuger,
com si hagués complert un desig més,
i ara que sé que estàs al món...
...en tinc un altre...
...caminar per aquest camí de l'esquerra
i que tu vinguis amb mi,
perquè la meva vida sigui més sencera
sabent que sempre estaràs aquí,
i que podrem mirar-nos amb només un gest...

Sabent que hi ets sóc més forta, més segura...
...sóc més lluna i brillo més encara!!

Comentaris

  • Curiosa forma[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-07-2005

    d'explicar com ens fem grans... i com aprenem del viatge que ens porta fins aquell moment, un camí que mai s'acaba...

    M'ha encuriosit el teu nicke, i la teva foto, jo abans tenia una imatge de Nausica d'Hyao Miyazaki que m'agrada molt, i la pricesa Mononoke es de les que més m'agraden, i mira.. jo no sóc geografa... històriadora, però de geografia també n'he fet... així que m'ha fet gràcia... T'agrada l'anime?

    Et seguiré llegint...