I a mi, qui m`escolta a mi

Un relat de: srta_squitx
- Toc-toc, que hi ets? I és clar, sempre hi sóc, digues. Vaja... de veritat??
Aha, entenc, ostres... mmm... sí, explica`m si us plau. Apa, cuida`t molt i adéu-siau. -

- Ei hola! Com estàs? Ei hola! Jo bé. I tu? Ais jo... mals dies, grises mirades,
saps, fa temps que vaig a batzegades. Vaja... quin greu, en vols parlar?
Necessito fer-ho, em pots escoltar? I tant, vull i puc, endavant .-

- Estic aquí que pots venir? Quan, ara? D`acord, espera`m que vinc, aguanta. -

- Digui? Eps sí, sí, d`aquí a un moment, arribo en un pensament! -

- Demà? I és clar! Uf, deu ni do, el que expliques és aclaparador... -

- Què em dius? No pot ser... dona`m la mà, t`acompanyaré. -

(...Ring-ring, toc–toc, ding–dong, pom–pom,
sí -sí, ja–ja, ai-ai, vaig–vaig, clar–clar, carai, ara, jo rai...)

- Ei... hola... sóc jo, t`estic fent un toc. Jo a tu, sí, a tu. Què em dius tu?
Ja, ja ho sé, a tu no t`escolto tant, ho sé... ho reconec i em sap greu, però saps?
És que a tu no només et vull escoltar, a tu també et necessito explicar.
Et puc parlar amb sinceritat? Pot semblar una barbaritat, alhora que necessitat,
és un dubte sobre la meva veu, sobre a qui proclamar aquest cant meu,
només per, per deixar-me dir només, perquè sí, sense més,
per deixar-me dir a mi, sí, a mi... i a mi, qui m`escolta a mi? -

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.