I a la fi

El témer, l'ai al cor,
és per una mirada?
Per saber, per comprendre?
Per tot el contrari?

Perquè anem cansats
i els dies passen
sense adonar-nos
de la felicitat de viure?

Una mà, un somriure.
Senzillament, un anar fent.
Escriure "t'estimo"
quan penso amb tu
i és un capvespre
finestra enllà.

I quan penso amb tots
i quan penso amb mi
i passa la tarda
d'un hivern feliç
i esperançat.