Hoste de tu

Hoste de tu, amor meu, contemplo el cau
del tremolor i de la mort compartida,
afrau que el glavi habita en la ferida
per la que sóc botxí i alhora esclau.

Aquest parany en que el meu desig cau
li és clar i plaent com lànguida agonia
si n'ets l'esquer o esdevé la badia
per ancorar el vaixell dessota els blaus

de cels remots, refugis d'escomeses
d'oratges i llampecs, clarors de llunes
en nits de fred hivern, de neu estesa

al bru desert escàs d'arena i dunes.
Amor, amor, hoste de tu contemplo
l'esclat del meu mirall i, en ell, m'hi trenco.