Homenatge a Salvador Espriu

Un relat de: res no és mesquí

Pels camins de la nit
soledat del capvespre,
pels prohoms arraulits
de la casa funesta,

sentireu tantes veus
com cadàvers de pedra,
guaitareu els carreus
als blancs murs de la gesta.

Pels camins de la mort
les pregàries exigües,
pels vorals de les fonts
de les aigües de vidre,

percebreu els seus cors
aturats prop dels vostres,
també us trobareu sols:
ja la nit se us emporta.

Comentaris

  • és bellíssim[Ofensiu]
    gypsy | 01-12-2007

    l'he tornat a llegir.
    Un més que digne homenatge a un dels grans, per a mi el millor dels nostres poetes d'aquest petit país.

    Me'l enduc a preferits. Mercès per escriure'l, a mi personalment m'omple de felicitat.

  • gypsy | 09-09-2007 | Valoració: 10

    És bellíssim i profund i certament, invoca a aquest mestre de les paraules, el gran Espriu. Viurà en els seus mots, com ara viu en el teu poema homenatge.

    Fantàstic!.

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

55539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com