Home

Un relat de: Alaborn

Home dieu,
i qui n'és menys home
que aquell que, essent home,
es pensa que l'home
val menys que un cavall?

Home diuen,
i qui n'és menys home
que aquell que amb pistola
apunta i dispara
i en mata un germà?

Home diuen,
i qui n'és menys home
que aquell que, essent home
quan es reclama un home
n'abaixa el cap?

Comentaris

  • Molt be!!!![Ofensiu]
    NASIO | 21-12-2006 | Valoració: 9

    És un poema preciós i amb molta sustància. Per això tèmpente a per que continues amb la teua passió. Força!

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 05-12-2006 | Valoració: 10

    És boníssim. Té un ritme quasi perfecte, trepidant, que enganxa. Té un fons humanista amb el que coincideixo plenament i que no està gaire de moda. Avui dia diuen que el que ven és allò que no escalfa el cap del consumidor de mots, allò que no qüestiona la teva manera de fer o de ser... si goses qüestionar-ho et diuen molt educadament de tot.
    A nivell formal potser el que jo hauria resolt diferent seria la utilització del pronom feble en:

    "i qui n'és menys home" potser jo hauria posat: "I qui n'és menys, d'home" o simplement "I qui és menys home" Tot i que entenc que has cercat el ritme, i que en poesia hom es pot prendre les llicències que vulgui per al ritme o la rima.
    En resum, molt bé.

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

18288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

Alaborn_@hotmail.com

;p