ho vaig trepitjar

Un relat de: silvia_peratallada

Vaig trepitjar
el que quedava
d'esperança
quan em va passar
veloç i enfurismat
el tren per davant.

Comentaris

  • Fiuuuuuuuu !!!!!![Ofensiu]
    jmgg | 21-11-2005 | Valoració: 10

    Fiuuuu, al darrere n'hi ve una altre de tren, aixecat i espera'l passar segur que potser es millor que el de davant

    Salut, força i republica Sílvia



    Una abraçada
    Josep Mª

  • que trist...[Ofensiu]
    abraham | 20-11-2005 | Valoració: 10

    és trist, sí. I el que descrius passa ben sovint, per por sempre, per valorar previament sense conèixer.
    Tan debó no ens passi mai més. em de tenir aquesta esperança.
    I saps... que l'esperança no mor amb l'home perque l'home no mor amb la mort?

    Cuida't i segueix el camí de la poesia sense aturar-te, aprenent dia a dia, millorant a cada instant i sempre amb esperança!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com