Cercador
ho vaig trepitjar
Un relat de: silvia_peratalladaVaig trepitjar
el que quedava
d'esperança
quan em va passar
veloç i enfurismat
el tren per davant.
Comentaris
-
Fiuuuuuuuu !!!!!![Ofensiu]jmgg | 21-11-2005 | Valoració: 10
Fiuuuu, al darrere n'hi ve una altre de tren, aixecat i espera'l passar segur que potser es millor que el de davant
Salut, força i republica Sílvia
Una abraçada
Josep Mª -
que trist...[Ofensiu]abraham | 20-11-2005 | Valoració: 10
és trist, sí. I el que descrius passa ben sovint, per por sempre, per valorar previament sense conèixer.
Tan debó no ens passi mai més. em de tenir aquesta esperança.
I saps... que l'esperança no mor amb l'home perque l'home no mor amb la mort?
Cuida't i segueix el camí de la poesia sense aturar-te, aprenent dia a dia, millorant a cada instant i sempre amb esperança!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580934 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....