Ho faríem, però se'ns avancen

Som homes, i ja ho sabem que som diferents de les dones, igual que elles també saben que són diferents de nosaltres. Ens diferencien moltes coses; això sí, nosaltres mai no diem res - d'acord, de tant en tant se'ns escapa un "histèrica!" sense voler-, però elles sempre salten a retreure'ns-ho tot:
-No pares de beure cervesa! Si com a mínim netegessis la tauleta on ja n'hi ha restes fossilitzades no m'emprenyaria, però això és insuportable!! I avui a qui li tocava anar a comprar, eh?! I qui ha acabat anant-hi?!! Ah, no t'oblidis que demà anem al metge, perquè l'altre cop te'n vas anar a treballar; jo em vaig despertar i ja no eres al llit. M'escoltes?? M'estàs escoltant??! Escolta'm!!

A veure, deixem les coses clares: elles tenen raó. Sí, tenen raó que no fem res. Admetem que no anem a comprar, que no traiem els pèls de la dutxa, que mai ens recordem dels aniversaris, que no netegem els plats, no escombrem, no cuinem, no fem el llit, no ens preocupem dels nens...
Però no vol dir que nosaltres ens en vulguem escapolir; tot això té una explicació.


Ho fan tot elles perquè nosaltres portem un ritme de vida diferent. Vivim d'una manera molt més senzilla que es basa a en no seguir cap rutina casolana, però en el moment que t'adones que falta fer alguna cosa es fa.

Si algun dia estàs mirant la televisió i de cop i volta t'adones que la pel·lícula en blanc i negre es veu verd i negre, agafaràs un drap i netejaràs la pantalla. Si vas per sopar i veus que no hi ha res fet, demanes una pizza. Si et trobes que mentre et dutxes l'aigua es queda estancada, trauràs els pèls del desguàs.

Ara, les dones, això, no ho fan, no se senten còmodes tenint una mil·limètrica capa de pols al seu voltant, i estableixen que cada uns quants dies algú ha de netejar allò; s'imposen que cada dia s'ha de tenir feta alguna cosa per sopar, tant sí com no; o que els plats han d'estar rentats abans de seure a taula.


Si fos per nosaltres la casa ja rutllaria; hi hauria moments de decadència, però a la mínima que succeïssin ja ens n'adonaríem i hi invertiríem suor i llàgrimes per poder-hi viure amb comoditat.
Ara, si les dones no saben viure amb aquesta simple norma d'"acció-reacció", nosaltres tampoc som ningú per dir-los que deixin de netejar.