De nit

t'havia llegit mai i ara, ho he fet...alguna coseta d'aquestes que tens per aquí...i aquest poema m'ha enamorat...molt sensual...tendre i càlid. Fantàstic. Una abraçada i gràcies pel comentari. Et seguiré llegint. ESPIRAL

no importa el temps ja passat...
Només importa el present i el temps del futur, que encara queda per endavant.
La nit i el desig formen una parella màgica
per reviure velles i noves passions
amb la persona estimada.

M'he quedat amb els versos:
"I tu et saps dona adorada,
necessària, estimada..."

Tornaré a llegir-te.
Una abraçada primaveral i càlida de la meva
aiguasalada

si que no cal afegir-hi res més...
senzillament encantadors...

petonets juganers

laieta

és molt de temps però semblen passar com una exhalació quan la passió ens acompanya dia rere dia, i ens fa pensar que la persona estimada és única i és allà sempre, incondicionalment, per permetre'ns assaborir el gust dolç de l'amor compartit.

El teu poema és senzill i càlid, i l'has sabut impregnar de la suavitat d'unes paraules delicades que el fan agradablement sensual.

Veig, pels teus relats, que has trigat força a publicar el darrer... felicitats per la inspiració recuperada!

Moltes gràcies per les teves elogioses paraules i fins la propera!