HISTÒRIA D’UN PROJECTE SINGULAR DE SABADELL AL MÓN

Parlo del Viena, del que començava l’any 1969 amb un petit local amb façana a la Plaça de l’Ajuntament de Sabadell, face to face, amb l’església arxiprestal de Sant Felix.




L’edifici ‘ fundacional’ estret i entre mitgeres, dels que es coneixen a la Ciutat com ‘ casa anglesa’ , permetrà instal•lar una llarga barra on els primers empleats , faran popular la cridòria ‘ un Viena, un Frankfurt i un lomo ‘ - encara en meravella avui, com funciona tot amb la perfecció d’un rellotge, en un ambient aparentment caòtic - , aquí sorgirà allò de : “per menjar bé, bo i ràpid”, que acabarà essent l’eslògan de la cadena.




El primer Restaurant Viena s’obrirà al carrer de Sant Quirze, en un edifici també entre mitgeres, on es venien rajoles i altres materials.

L’èxit vindrà donat al ensems per la qualitat, i per una carta limitada que un i altre local treballaran amb entusiasme, i per una progressiva reducció pèl que fa al servei, en eliminar i/o reduir la barra com a lloc de consum. Avui en la majoria d’establiments d’entrepans primer es demana – i s’abona – l’import dels productes que es volen consumir, que posteriorment es recolliran per ser consumits en una taula del local.

En el format Restaurant aquesta reducció no és tècnicament possible, i atenen les difícils circumstàncies econòmiques en que es troba el país, Viena no ha incrementat – ans al contrari - la oferta en aquest segment.

La formula ha estat un total encert , fins al punt, que l’apliquen altres establiments dedicats bàsicament al peix, i amb algunes variacions a la major part dels comerços de restauració.

Més enllà d’aquest breu apunt – que faré seguir al Viena - , fora molt bo que s’aprofundís en el tema de la ‘història de la casa’, particularment en aquest moment en que cal reforçar l’autoconfiança dels sabadellencs en les seves possibilitats.