Hipòcrates? Hipòcrites!

Els contribuents; a la Hisenda Pública, a la Seguretat, a.... estem absolutament bocabadats !. Ara resulta que lluny de la percepció que tenim tots plegats, el personal sanitari quan treballa en un C.A.P , o en un Hospital de la xarxa de Sanitat Pública pateix un gran estrès. Qui ens ho havia de dir , oi ?. Quan estàs a la sala d'espera els veus anar i venir, xerrar amb aquell i l'altre, entrar i sortir, i quan et criden tot son preses; quan als famosos "reconeixements " s'acostumen a fer a distància, sense aixecar-se de la cadira, i de vegades sense treure la mirada de la pantalla de l'ordinador. Sospito que en algun cas, estan jugant i la presència del pacient els resulta molesta.

En la Sanitat Privada, en el seu domicili professional, el mateix artista - diuen que la medecina és un art - , troba fantàstic tenir la consulta plena, atendre quantes més visites millor, i fins treballar més enllà de les 22.00 hores; - si cal - , que no farien ells per els seus estimats malalts de pagament !

No si val a generalitzar !, segur que hi ha metges que es queixen amb tota la raó, son aquells que van haver d'optar entre plegar de la Sanitat Pública, o treballar una jornada diguem-ne "normal" . De treballar dues hores a fer-ne cinc o sis cada dia !

Dit, el que fins aquí s'ha dit, fem ara un anàlisi dels mals de l'Administració Sanitària i no Sanitària, en aquest país anomenat Espanya. Per arreu, amb la seva bata blanca, trobes gent que treballa; son metges ?, no !, son infermers/es ?, no !, son personal "auxiliar" , Tècnics d'Administració Civil, Administradors, administratius, auxiliars, ordenances, zeladors, personal de neteja ....... en una proporció en relació al personal estrictament mèdic que qualificar-la d'escàndol és sens dubte un excés de benvolença.

L'esforç econòmic en Sanitat - de gran importància - que fa la nostra societat, se'n va en despeses que no tenen cap o poca relació amb qüestions sanitàries.

En totes les feines cal fer un replantejament de l'esforç laboral; les caixeres dels supermercats per exemple atendran únicament 50 persones en la seva jornada laboral; els venedors de les botigues, de les parades dels mercats , d'aquella benzinera en la que encara hi ha personal per emplenar el dipòsit del vehicle, ...- tots els que enraonen amb nosaltres - únicament faran 37 persones; el personal de bancs i caixes farà 33 "operacions" amb persones - no he entès mai això d'anomenar "operacions" la feina d'aquest sector - ; amics lectors a la vostra imaginació deixo la resta d'activitats.

Ah!, ara seguiran els jutges, els mestres , els ........, abans la saviesa popular deia allò de qui pogués plorar amb els seus ulls, quan algú amb la vida solucionada, plorava per les injustícies a que "deia" estar sotmès !

Tenim més del 20% de la població "legal" sota el llindar de la pobresa, només a Catalunya quasi 2.000.000 de persones, demanen al bon Déu, que els doni per poder plorar de gust, la mala vida que tenen els metges, jutges, mestres ,........

Senyor, ni que sigui únicament per unes hores, fes-ho realitat , i que finalment això de la "pobresa severa ", deixi de ser un concepte més en boca dels polítics !!!

Amen !