Hem perdut la bata

Un relat de: drizzle

Aquest matí hem pujat de molt bon humor cap a l'escola, malgrat que anàvem amb el temps just, com cada dia.

Totes tres, les meves dues filles i jo, caminàvem a pas lleuger, però ens sentíem relaxades. El fet de ser divendres i que avui a l'escola celebraven la diada de l'art, i no hi havia classe formal, penso que hi tenia molt a veure. A més, hi havia un cel d'un blau intens amb una lluminositat esplèndida, que feia molt agradable la fresqueta de principi de tardor.

Tenim uns vint minuts a pas lleuger des de casa cap a l'escola, per una avinguda amb voreres amples, enjardinada i no gaire transitada, que fa molt agradable el camí.

Anàvem carregades amb bosses, amb tot de material per fer els treballs del dia, i una bata verda de la meva filla petita. Pel camí la bata ha deixat de ser una bata i ha esdevingut la capa d'un superheroi. Després ha passat a ser la pilota en un partir de basquet. Més endavant, la corretja d'un gos i les regnes d'un cavall.

Les veia felices, a les meves filles, i jo també m´hi sentia. Per uns moments el temps ha restat immòbil i he tingut la consciència del "aquí i ara", d'estar vivint un moment màgic i irrepetible.

Quan hem arribat a l'escola la cara de pànic de la meva filla petita m´ha fet saber que havíem perdut la bata.

Tant se val! La màgia dels moments viscuts bé val una bata perduda.

Comentaris

  • Més enllà de la bata perduda[Ofensiu]
    Nubada | 09-10-2007

    Descrius d'una manera molt bonica i tendra, i molt real, la vivència del dia a dia. Jo també vaig a l'escola cada dia amb dos fills i, la veritat, sí hi ha moments màgics (més dels que em penso!), però moltes vegades no sé veure més enllà de la bata perduda.

  • Possibilitats màgiques[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-10-2007 | Valoració: 10

    En mig del teu relat he trobat una frase que m'ha ressonat per dins ( és un dels poders que tenen les paraules escrites, segons jo! ), com si fos meva: "Per uns moments el temps ha restat immòbil i he tingut la consciència del "aquí i ara", d'estar vivint un moment màgic i irrepetible."
    M'agrada poder compartir sensacions amb persones que no conec, salvant la distància i la pantalla. Gràcies per confirmar la meva creença en què això continua sent possible.

    Un relat, en general, tendre, dolç, versemblant, ben narrat amb prosa efectiva.
    M'ha encantat el detall del plural en el títol: "Hem" perdut, nosaltres, una unitat amb un destí, amb una tasca comú, des d'un món nostre per elecció. Això sí que és màgia!
    Un bon text!

    T'envio una abraçada per celebrar la descoberta que he fet avui de tu com autora, esperant que te la vulguis posar una estoneta,
    Unaquimera

  • Sobreviure, o millor: viure nomes amb l' essencial [Ofensiu]
    Avet_blau | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Si som capaços d e valorar les coses valioses de la palla,
    si aconseguim sobreviure o millor viure nomes amb l' essencial ,
    i si ho transmetem als nens i ho valoren
    aquests esdevindran home s i dones fortes
    que s' enfrentaran a tots els entrebancs amb serenor i valentia.

    Avet_blau

    p.d Excel.lent blog Drizzle m' hi perderé mes d'un dia

  • PERCEBEIXO LA VIVENCIA DEL PRESENT[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-10-2007

    Torno a llegir el Relat i el teu comentari sobre la reacció de la filla i l'aparició de la bata.

    És meravellós, que diversos tempus d'un fet, ofereixen l'oportunitat creativa de viure el present i en present.

    Repeteixo, meravellós.

  • Un cop digerit l'ensurt, no va tenir cap problema[Ofensiu]
    drizzle | 03-10-2007

    No va tenir cap problema, la meva filla, per entrar a l'escola. És molt pràctica. Un cop digerit l'ensurt va veure que si la bata s´havia perdur, no s´hi podia fer res.
    Li vaig dir que desfaria camí i que segurament la trobaria. I , efectivament, algú l´havia recollit de terra i l´havia penjada en una tanca.

  • ACCEPTAR UNA PÈRDUA ÉS UN VALOR[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-10-2007 | Valoració: 9

    Una bata perduda, una bata que no trobo on ha d'esser-hi. Una bata meva que hi ha no és meva. Una bata de la filla que no té.

    La pèrdua és tota una pedagogia de la vida.

    I ho comento per la via de l'acceptació positiva. No per la vida de la resignació.

    La pregunta cordial... la teva filla ho ha acceptat entrar a l'escola sense la bata ?

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de drizzle

drizzle

9 Relats

40 Comentaris

12279 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Laura, del gener del 65
dona i mare
aprenent a viure en positiu

Drizzle en anglès vol dir plugim. El plugim és aquella pluja fina gairebé imperceptible, que sembla que no et mulla, però que, a poc a poc, et va calant i al cap d'una estona, quan te n´adones, et deixa xop.

Per a mi, la nostra actitud, els nostres pensaments i les nostres accions en les petites i grans coses de cada dia tenen el mateix efecte sobre la nostra vida.

Els meus escrits són reflexions breus, amb un vocabulari i una estructura senzilla. No tinc vocació de poeta ni d'escriptora; només m'agrada compartir el que penso, el que sento i el que visc.

http://unamiradaenpositiu.blogspot.com/