He salvat al matí, el pensament

He somniat
L'estratègia del combat,
I he salvat al matí,
El pensament,
La son l'ha guardat.

T'escriuré un poema
Per cada lluna plena
Seguint tècniques velles
D'una companya de versos
I somriures.

Que ahir moria,
De mirades i expressions distants,
M'hagués agradat agafar la teva mà
I congelar l'instant.

Que em seguissis en cotxe
Fins al llit on dormo cada nit,
I fer uns wiskies, i parlar de l'oblit,
Les vacances d'Ovidi o el combat infinit.