Has fet sortir el sol

Un relat de: iong txon
Em dic Eduard. De petit vaig estudiar a una escola de l’Obra. Després vaig començar els estudis de medicina a la Universitat de Navarra, però quan vaig conèixer la que més tard seria la meva dona, vaig decidir deixar-ho córrer per posar-me a treballar en una discoteca. Feia de relacions públiques i les nits dels caps de setmana m’estava a la barra o també, de vegades, punxant discos. Viure de nit em va portar a la “mala vida”. En poc temps la discoteca va tancar per desacord entre els socis. Jo vaig trigar dos anys, amb diversos ingressos en centres de desintoxicació, per desenganxar-me de la cocaïna. Quan vaig sortir del centre definitivament, vaig decidir obrir el meu propi bar en un local que vaig heretar dels avis.

Havia perdut les ganes de viure des del dia que la meva dona em va deixar per anar-se’n amb un motorista belga. Un que tornava d’Eïvissa i es va aturar al poble per fer turisme cultural. Va venir amb la seva colla a fer una cerveseta al bar. Se la va endur cap al nord amb la seva Harley l’endemà al matí. Aviat farà quatre anys. Encara rebo cada any una postal seva, a finals d’agost. L’estiu passat me la va enviar des de les illes gregues. Fa dos anys van anar a Islàndia…

El primer dia que vas entrar al bar a prendre un café amb les teves amigues no em vaig fixar gaire en tu en particular. Va ser a la tercera o quarta ocasió que em va cridar l’atenció la teva espontaneïtat i el teu tracte proper. Una tarda que no hi havia ningú més al bar, només tu i les teves amigues a la taula del racó, vaig sentir la vostra conversa al voltant dels homes i del matrimoni.Vaig comprendre que no creies en l’amor i que probablement havies sofert més d’un desengany. Vaig pensar que, interiorment, eres com la meva “ànima bessona”.

Al cap de poc vaig començar a sentir vergonya per la deixadesa i la grisor del bar, que contrastava amb el teu maquillatge impecable i la teva elegància. Per això he pintat les parets i el sostre, i he renovat taules i cadires.

Aquest vespre, el sol es pon i el tren que ens porta a la ciutat s’atura a cada estació parsimoniosament, sense presses. Prenc les teves mans i tu em somrius amb complicitat. T’he convidat a sopar en aquell restaurant que sé que t’agrada però, tot i que intento dissimular-ho, estic una mica neguitós: a la butxaca de l’americana hi porto un anell que acabo de comprar: ens avindrem a donar-nos, en contra de les nostres anteriors opinions, una segona oportunitat?

Comentaris

  • Des de la desídia cap a l’esperança.[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-05-2011

    Tal com et vaig dir que faria, torno a passar pel teu espai per anar escalant els nous relats... i avui continuo seguint l’ordre que tu vas triar i per tant obro aquest títol, tan lluminós!

    En poques línies i per tant, pocs minuts, s’exposa gran part de la vida d’un home:la seva joventut, el seu temps de formació, l’arribada de l’amor, el canvi d’activitats i estil ( Déu ni do, d’estudiant de medicina a la Universitat de Navarra a relacions públiques de discoteca enganxat a la coca, ufs! ), la seva davallada i baixada als inferns, la seva ruptura matrimonials, ...
    i després de tot un seguit d’experiències negatives, se li ofereix per fi una raó per reviscolar, per sentir el neguit de viure, per començar a pujar des de la desídia cap a l’esperança.

    El text per si sol constitueix una unitat narrativa, però també és cert que fa parella amb un altre, publicat ja fa temps, que exposava el parer, lesdebilitats i rpeferències, de la senyoreta Gertrudis.
    I si t’he de ser sincera, com que conec els pensaments íntims d’aquesta, per haver-los llegit fa temps i rellegit ara, tinc els meus dubtes sobre la seva resposta davant l’anell.
    És clar que aquella complicitat de què parla l’Eduard quan descriu el somriure d’ella suposa un punt a favor... En fi, que de moment, un a un en el marcador.
    A veure cap a on es decantarà el resultat... la veritat és que m’has deixat intrigada! Hi haurà una tercera part?

    Un detall m’ha cridat l’atenció: l’atracció que sent la Gertrudis pels viatges, i els viatges que fa l’ex de l’Eduard, són una coincidència casual?

    Ara et deixo, però tornaré... Fins aviat?

    T’envio una abraçada viatgera,
    Unaquimera

  • Els cors trencats...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-04-2011 | Valoració: 10

    ...costen de apedaçar. El que ha tingut una mala esperiencia com el teu protagonista és rebel a relacions amoroses. Però diuen que el temps ho cura tot i en el món hi ha més d'una ànima bessona que espera, potser, l'arribada de la seva oportunitat de ser feliç.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.