HAS DE MARXAR

No tens on anar,
però has de marxar.
Ja no et queda res,
res de res.
I has de marxar.
On anar?

Ni diners, ni amics,
ni família.
Ni casa, ni cotxe,
ni diners.
Ni treball, ni vida,
ni mort.
I has de marxar.
Marxar, marxar, marxar.

I on anar?

T'han rebutjat,
t'han estovat.
I aquí, al racó,
no saps on anar.

A fora la pluja,
a dins la tempesta.

Saps, però, que has de marxar.

(El destí és llunyà,
el teu, simplement, no és.
El déu és llunyà,
el teu, simplement, mai hi és.
El dolor és real,
d'aquest has de marxar.
Marxaràs, marxaràs, marxaràs
I més dolor trobaràs.
Has nascut... T'has de morir.)