Gràcies per venir

Sóc a casa dels meus avis. Hi ha gent per tot arreu, i sento música de fons. Els meus fills estan molt contents perquè avui és un dia especial. Sempre els hi han agradat les festes d'aniversari, siguin o no les seves. Jo em sento feliç, no tant per fer un any més, sinó per envoltar-me de tota la gent que m'estimo. La Blanca apareix amb un globus de color rosa(lila, segons ella) i me l'ensenya tota orgullosa per haver-li robat al seu germà gran. El Joan m'agafa per la cintura i m'acompanya fins a la cuina, on hi ha la meva mare posant al forn les albergínies amb gambes i bolets. El meu pare seu al sofà de la saleta d'estar, amb el comandament del televisor a la mà, mirant aquell programa que tant li agrada. Aliè a tothom, fins i tot a mi, respon enèrgicament la resposta que formula el presentador del concurs. Me'l miro i el vegi gran. Per ell sobretot, sí que passen els anys, i més des que s'ha jubilat. La mare, en canvi, la veig com sempre. M'abraça desprès d'haver-se eixugat les mans al davantal i em dóna dos petons. Felicitats!! Em diu. I somriu en veure la Blanca agafada a les meves cames mentre em diu: "mama, portes mitges? jo tambée!!" M'agrada tant ser mare, penso mentre li acaricio els cabells i li responc: "sí, portem mitges les dues!"
No veig la meva germana ni al meu cunyat. Deuen estar a punt d'arribar. Segurament ahir van fer tard i avui se'ls hi han enganxat els llençols. Sobretot a la Neus, que dorm més que una marmota .El meu cunyat, en canvi, ja deu fer hores que ronda per casa, segurament enganxat davant l'ordinador, mirant el facebook.
Sé, però que hi ha alguna cosa més. Sóc feliç i avui més que mai.

I ho sé quan veig l'Anna i la tieta.Elles també es veuen felices, feia temps que no les veia així. M'acompanyen al menjador i allí és quan la veig. No fa falta dir-nos res. Ens fonem en una abraçada, llarga. Tants anys desprès, i encara es recorda de mi. I jo d'ella. No la puc oblidar. Porta un jersei de coll alt de color verd i uns pantalons ajustats que delimiten perfectament la seva silueta tan esbelta. Sempre ha estat guapa. Per ella sí que no passen els anys. L'abraço fort, disfrutant cada moment de la nostra retrobada. L'abraço i li acaricio l'esquena, tal i com ella fa amb mi. Sento la seva olor. Fa molt bona olor, com sempre. Sempre li han agradat els bons perfums. No vull que marxi, ara la necessito més que mai. Sóc tan feliç...
- "Gràcies per recordar-te del meu aniversari. Gràcies per venir"
- Saps que no hi podia faltar
- "T'enyoro tant..."

I em desperto plorant, tal i com faig ara mentre escric. Però sóc feliç. l'he vist i sé que està bé. I desitjo el moment de tornar-la a sommiar a la meva festa d'aniversari de l'any vinent.
Gràcies per venir, Xènia.