Cercador
Gràcies papa
Un relat de: melba- Compartir:
Gràcies papa, gràcies per aquest mail de bon dia on m'has recordat que tot i que la meva vida ja no és meva, o si que ho és però que no la reconeixo... Que tot i això, sóc afortunada per les 100 vivències que he tingut, de la sort de conviure amb algú que estimo i amb una saviesa sincera curtida a base d'experiències d'anys...que m'ha fet descobrir un lloc diferent que no pots trobar en cap viatge, més enllà de les fronteres de la inocència perduda, he descobert que després de la juventut hi ha una vellesa,plena, però amb pors, neguits i oblits, i que la gran conseqüència de la vida és la mort...i només vull demanar-te que triguis en marxar que em regalis amb molts anys de converses a altes hores de la nit, de les discusions sobre tot i sobre res, la competència que regeix moltes de les actituds, del blanc i del negre, d'Argentina o Suècia, del secrets que amaguen les nostres mirades quan ens busquem en aquells reunions carents d'interès,...et vull demanar que quan et facis gran intentis recordar cada dia ni que sigui 1 sol moment que hàgim compartit, i n'hi ha tants que no els podràs ni repetir...Queda't aprop meu, encara que marxis, deixa un trosset del teu tarannà en mi...i emporta't de mi el t'estimo que m'haurà quedat per dir-te.
Comentaris
-
Excel.lent: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-01-2020 | Valoració: 10
Una bona dosi de dedicació al teu papà, que és el que t'ha donat la vida i tu li obris el cor. Amb unes paraules molt adecuades li dius els teus sentiments.
Salut. Feliç any Nou...
Perla de vellut -
***[Ofensiu]Llibre | 06-10-2007
Sovint ens oblidem de mirar el que hi ha al nostre voltant, allò que realment tenim, per adonar-nos de la nostra riquesa. I pel contrari ens entossudim a comprovar quantes i quantes coses encara no hem aconseguit.
Donar les gràcies en el moment oportú, dir un t'estimo quan encara és l'instant apropiat... fer aquestes petites coses que omplen d'encant la vida, abans que sigui massa tard...
Això és el que m'ha quedat present després de la lectura d'aquest breu relat ple d'emoció i sentiment.
Fins la propera!
LLIBRE
-
Pares i fills...[Ofensiu]kispar fidu | 21-02-2005 | Valoració: 9
una relació que sempre ha estat present, i que últimament sembla que molts fills vulguin treure'n importància, potser perqùe pensen sentir-se avergonyits i perdre el poder que així tenen davant la colla.
Però penso, que aquesta relació, tot i els seus alts i baixos, és molt important, i ells són qui ens inicien a la vida, i ens guien per l'inici del que més endavant serà el nostre camí, que seguirem pel nostre compte.
Amb la seva ajuda, sovint ells ens fan créixer.
M'alegra de que puguis gaudir d'una relació així, i que te'n sentis orgullosa de poder-la viure.
Endavant!
Ciao! -
agraïda...[Ofensiu]Capdelin | 02-02-2005 | Valoració: 10
i poetessa... has sabut ordenar, embellir i daurar aquesta pluja de sentiments que brollen del teu cor, pluja plena de poesia i de sinceritat, eixint de la infantesa i entrant amb força en la joventut que viu en les teves venes... has sabut agrair ara... quan encara li pots dir a la cara, "t´estimo, papa, gràcies!"... abans que les arrugues endureixen la pell i els sentiments es quedin sense llàgrimes... ara, quan encara ets a temps de tornar-li poc a poc, dia a dia... una mil-lèssima part del que ell ha fet per tu...
m´ha agradat molt... tens recursos, expressions molt poètiques... ànims melba... segueix escribint... per a ell i per a nosaltres...
un ptó i una abraçada... i jo també et dic: gràcies!!! -
Després de llegir el teu relat,[Ofensiu]brumari | 02-02-2005 | Valoració: 8
he sentit una profunda enveja del teu pare, perquè li dius - i ho dius molt bé - les coses que qualsevol pare voldria escoltar d'un fill o d'una filla.
Teniu tots dos molta sort.
Brumari
Valoració mitja: 9.4
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
21479 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56