gràcies, company!

A vegades em poso a pensar en com han canviat les coses en aquests últims temps.

Com he passat de no buscar res, a trobar-ho tot, en una sola persona.

Com ha passat de ràpid el temps, totes les coses que ens hem inventat per fer, i el que ens queda.

Tots els papers que hem omplert de silencis i els que hem cremat amb records que no somreien.

Tot el que has aconseguit de mi, amb una sola mirada, i tan poc temps.

135 dies, que semblen més, i alhora un parell de segons, amb un munt de detalls per recordar.

Espelmes i fum que suren en l'aire, entre mil·lers de converses entre sofàs i parets verdes.

Paraules que el vent aguanta, mirades que el mar empeny, besos que la terra promet,

i tot gràcies a tu....