GERMINA EL GOIG

Un relat de: Rafaelmolero
GERMINA EL GOIG

Un matí ple d’alegria
vaig despertar glorificat i et vaig veure,
amor meu.
En el cel germina el goig i la meua vida
tenyida de fecunditat,
es va realitzar entre els teus sentits.
Avui, la meua casa es una festa on tu entres
i el meu cos t’ espera impacient.
¡Quina sensibilitat la de la meua sort
perquè ets la meua amiga i els meus dubtes
s’ evaporen!
¡Quina solemnitat la dels pardals cantant!
¡Canteu la vostra millor cançó!
¡La lluna em mira com t’ adore jo!
¡Sé humil, amor, i així t’ amaré sempre!
17 d’ octubre de 2014
Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Gràcies Aleix...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 26-10-2014

    Per haver-me llegit i que t'haja agradat molt este poema... de Germina el goig. I tanmateix s' aparta prou de Santa Teresa, això pense jo. De totes les maneres el meu és me d'amor, però fins a una dona, imaginària, tu diràs. Una abraçada d' amistad. Rafael Molero

  • Amor pur[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10

    Em recordes les lletres de Santa Teresa i el seu amor. Em deixes una sensació de benestar i m'encomanes la bona vibració de l'amor pur. Un poema deliciós Rafael. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

85038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.