Ganivets afilats

Faré una foguera
i cremaré els nostres noms banyats,
en l'arena dibuixaré un senyal
i en el meu pensament nocturn,
intranquil,

menjaré ganivets afilats.

Els engoliré a poc a poc,
assaborint el retrogust de la meua sang,
de la meua sang bruta,
intoxicada.

Em clavaré després agulles
que embrutaran
-d'intransigència-
les meues genives,
i amb les gotes que vesse
dibuixaré el teu rostre,
ho besaré,
i vomitaré el meu odi,
els meus pensaments ensangonats,
enrabietats,
agafant el meu cor amb els ossos
perquè no s'escape

perquè a estimar jo si he après.