g

El llum del portàtil t'encén de blau gris,
un rotet de granota i expliques el Salt de la núvia.

Ja eren tots a Talaixà, el mu de les vaques
i el poble negre fent cua per tacar-te.
Però el ros de La Quera era esquerp i llardós,
no et sabria fer riure, dir endevinalles, tocar-te les cuixes.
Per dir no enfangues gorgs de sang viva,
ton pare, mut, et veu caure de lluny.
Aquesta núvia d'Oix dorm al fons d'un riu,
cap traginer l'ha vist mai.