Fum

Fa estona que estem en silenci. El meu cap resta sobre el teu pit, i escolto detingudament la teva respiració calmada. Amb una mà m'acaricies els cabells amb delicadesa, i calfreds recorren el meu cos de tant en quant. Amb l'altra, aguantes un cigar que et dus a la boca lentament, absorvint tot el seu verí.

-En vols?- em preguntes, agitant lleugerament la mà amb què aguantes el cigar.

-No. Ja ho saps.

Retorna el silenci, però en l'estreta habitació ressonen les meves últimes paraules. M'agafa fred, i pressiono amb més força el meu cos contra el teu. Deixo anar un sospir, i tu fas l'última calada. Apages el cigar contra el cendrer de la tauleta de nit, i el seu fum encara m'arriba des d'allí.

-Has de deixar de fumar.

-Algun dia.

Trec el meu braç de la teva cintura i m'incorporo una mica, suficient per veure't la cara. T'examino amb profunditat, i em veig reflectida en la transparència dels teus ulls marrons. Te n'adones que em passa alguna cosa pel cap, i em qüestiones amb la mirada. Però jo no vull respondre - estic cansada de respondre infinitament preguntes retòriques, així que m'apropo a tu, i premo els meus llavis contra els teus. Càlids, suaus, una mica tallats pel fred de fora. Em mossegues el llavi inferior, com saps que m'agrada, i em deixo endur una vegada més. De seguida les nostres llengües es troben, i jo torno a sentir tot el que vaig sentir la primera vegada que els nostres llavis es van fregar. Noto la teva mà acariciant-me el clatell, i després l'esquena. Em baixes un tirant, després l'altre. Em mossegues el coll, no tant suaument, deixant-te portar per la passió. Ens separem durant uns breus instants, i jo t'acaricio la cara. M'agrada el tacte de la teva pell.

-No tornem a ser uns estúpids, d'acord?

Assenteixes amb el cap com a resposta, i jo et murmuro una vegada i una altra que t'he trobat a faltar.