FUM

Arriba amb un grup de joves a qui no els importa la seva edat ja madura. Finalment s’ha decidit i farà el curs d’estiu que tant desitjava. La ciutat, està plena de banderes, sembla ser que hi ha un partit molt important de futbol. Encara amb el record de la manifestació del dissabte contra les retallades a la nostra identitat i als nostres drets, comprova que està en un altre món. Hi ha un munt de locals habilitats per veure el futbol, qualsevol lloc és bo per gaudir del què sembla ser el partit de l’any. Els crits la fan sortir al carrer. Un passeig nocturn i solitari per la ciutat buida li permetrà copsar la seva llibertat. Fa temps que se sent atrapada entre la realitat i el desig. Últimament viu envoltada d’una boira tan espessa que no li permet veure més enllà.
S’allunya, sense adonar-se’n fins una petita muntanya que domina la ciutat. Gaudeix de la seva solitud i sobretot de la seva independència. Des d’allà només veu les petites fileres de llums que fa una estona il•luminaven el seu camí. Un xic desil•lusionada, empren el camí de tornada que ara se li dibuixa fosc, i per un moment tornen les veus, els “aliens” semblen no voler abandonar-la mai. No hi ha ningú. Els qui sempre li han marcat el camí han quedat enrere. Aquella vida comença a esvair-se com la boira matinal que deixa sortir el sol. De cop i volta el terra tremola i uns crits ensordidors trenquen el silenci. La ciutat es converteix en una bola de foc, els petards de la victòria li fan senyals de fum, uns senyals que l’ajudaran a tornar al lloc que ha triat per recuperar la seva llibertat.