TESTAMENT

Durant l'enterrament de la tieta Elvira no va pensar que ara, després de la sobtada mort de l'altra de les germanes del seu pare, la tieta Lola, es trobaria de nou en aquella casa oblidada en un poble de Sòria. L'Elvira no era excessivament gran, va morir de cop i va deixar la seva germana petita totalment enfonsada. Des de ben petites sense pare es van espavilar malgrat que el seu germà gran es va fer càrrec d'elles fins que es va casar. Després elles dues i la iaia vivien al seu aire i no demanaven mai ajuda a ningú, tampoc n'oferien.
La tieta Lola s'havia quedat ben sola. El patrimoni que controlava era molt important. En poc temps va entrar en un estat depressiu. Un dia va decidir instal·lar-se en aquella casa oblidada en un poble de Sòria. Es va oblidar de nosaltres.
La vam trobar en aquella estança en què es guardava el cereal, allà on la meva germana i jo jugàvem a ensorrar-nos en la pila de gra. L'havia fet omplir d'algun cereal i s'havia anat enterrant fins que no va poder o no va voler sortir. El metge forense va dictaminar que havia mort per asfíxia. Les analítiques també van demostrar una barreja d'alcohol amb algun antidepressiu.
El testament m'anomenava hereu universal. Els comptes dels bancs buits, els diners mig amagats per tota la casa o dins els mobles vells però valuosos, i escriptures d'altres propietats que havien anat acumulant. El germà i la cunyada ja els donaven per morts, a la neboda la desheretaven perquè havia renegat del seu cognom en negar-se a donar-li al seu primer fill. Jo era el gran beneficiari d'una herència enverinada i plena de condicions absurdes a la que en aquell mateix moment vaig renunciar.
Mai vaig tenir cap hereu ni tampoc hi vaig anar a viure a aquella sòrdida casa plena de tresors amagats. Mai vaig saber qui i com l'havia ajudat a morir per després denunciar-lo, tal com em demanava al testament. Per algun lloc deu haver-hi algú amb el nostre cognom, els diners i les propietats de les tietes.