Fum fum fum...

Fum fum fum...


Hi ha qui només
recorda que té cor
quan li fan un
cardiograma o quan
el vint-i-cinc de
desembre està
de color vermell
al calendari.

Llavors sí, un somriure
a la cara, que moltes
vegades és com
un antifaç a la cara.

Això sí el dia de vermell
aturem les guerres
per continuar matant
demà...

Més esclaus de la rutina
i del fals confort,
més esclaus que mai.

Adorarem i cantarem
cançonetes sense ser
conscients de res.

Moltes vegades volem
que per un dia
asseguts a taula
hi hagi pau i concòrdia,
la resta de l'any
tan se val.


El calendari
només assenyala un dia
per damunt de tots.
La resta de l'any
vivim amb la pobresa
i mesquinesa humana...

Els uns pateixen
el càncer d'una publicitat...,
altres han estirat més
l'espatlla que la màniga,
els que combreguen
amb rodes de molí,
els que volen fer entrar
el clau per la cabota,
els que s'abracen
a la creu i no veuen
res més...
Col·lectivament
sembla que ens
hàgim endurit
a la tendresa de viure.

En funció d'un vot
donem carta blanca
en la destrucció
- que hauria de
ser construcció -
del nostre futur immediat.

Com cada any
la majoria estaran
embadalits per la
data en vermell al calendari.

Però hi ha una
manera d'entendre
la vida per a cada
persona, no poden
predicar una sola
manera d'entendre
el viure i la vida.

Per molta gent
l'esperit d'aquests dies
dura el que dura
el cava a la copa...

Els que s'apunten
a la festa... sense
saber el perquè.

Ningú no pot vendre
els sentiments com
si fos un producte més...
Tampoc ningú no
pot imposar uns
determinats sentiments.

Un dia el nen Jesús
s'aixecarà del pessebre
i donarà un cop de puny
damunt de la taula
i dirà que JA N'HI HA PROU !

Ja n'hi ha prou de
doble moral,
de sentiments superficials,
de malbaratar els déus,
o de cobrir-los d'or...,
de voler obtenir
un rendiment de
tots els sentiments,
de voler imposar
la conveniència per
sobre de la veritat.
Ja n'hi ha prou de
jutjar en nom de la creu...
Ja n'hi ha prou
d'anar disfressats...
d‘empresonar, codificar
i guiar a la llibertat...

No et deixis posar
el morrió d'una
data al calendari
ni que estigui de vermell...
viu la teva vida,
comparteix-la,
fes arrels i
sigues fidel a elles
i de la seva saba
viu i floreix-ne.

Segueix l'estella
en ella hi ha
el teu destí
que hi està escrit
des del primer dia.

No t'entossudeixis
en res que et
lligui o t'empresoni.
No visquis perquè si...
Viu plenament.

Que les lluminàries
d'aquests dies
no t'enceguin
els ulls, ans tot
el contrari, que
donin llum
a les ombres.

Els que penseu
que estic
equivocat, no
passa res,
tres dies més tard
de Nadal
serà el dia
dels sants innocents...

Si no us agrada
el que dic, no
llenceu el poema
dipositeu-lo en
un contenidor
per a paper, un
arbre us ho agrairà.

Salut i amor
a totes les
nascudes i nascuts.
Com diu un proverbi xinès:
Si us assenyalen la lluna amb un dit,
no vegeu només la punta del dit...

L'alegria no
la plastifiquis,
s'ofegaria.
No pretenguis
comprar la felicitat.
La vida
no té preu,
per això
és un tresor.
No t'escapis
de tu.
Tu ets vida.
No proclamis
ni siguis
l'arma de
cap guerra.

Ah, bon Nadal !


Nadal 2007, onatge