Frustració

Un relat de: ruth/angie

Aquestes coses tan sols em poden passar a mi. Per què? No ho entenc. Però bé, ara ja no s'hi pot fer res, no es pot canviar l'orientació sexual de la gent així com així.
Tot va començar en un bar, quan el vaig veure a l'escenari, tocant d'aquella manera, ballant amb la música. Va ser una amor d'aquells que en diuen a primera vista, amb vaig quedar corpresa. Un cop en vaig saber de la seva existència vaig començar a buscar informació sobre ell. va ser d'aquesta manera com el vaig idealitzar. No el coneixia. Només sabia allò que veia per internet o quan l'anava a veure tocar. El més fotut de tot és que ara me n'he enamorat de debò. Al principi era com aquell típic actor de Hollywood que veus per la televisió i t'encanta, és guapíssim, irresistible, però inaccessible. Allò que alguns, erròniament, en diuen amor platònic. Doncs sí, així és com el veia jo al principi, però amb una petita diferencia, era de carn i ossos, accessible (des d'un principi). Només feia falta acostar-m'hi, fer-me veure, coneixe'l en persona, parlar-hi, tenir-hi algun tipus de contacte (en el seu moment vaig aconseguir intercanviar unes poques paraules amb ell). Tota il·lusionada em vaig anar obrint camí, buscant contactes per tal de poder parlar amb ell i coneixe'l. I va ser així com tot es va acabar de cop. Estava parlant amb un amic, i va resultar ser que, indirectament el coneixia. Una amiga seva era l'amiga íntima del subjecte en qüestió. Com és normal, li vaig preguntar coses sobre ell, què feia, a què es dedicava, com era, si era simpàtic, etc. Però la resposta va ser única i definitiva, clara i concisa: és gay. El món se'm va caure a sobre. Al principi em va fer gràcia i tot, però poc a poc vaig anar veient com els meus plans de futur es difuminaven. Arribat aquest punt vaig adonar-me que realment m'havia fet il·lusions amb ell, pensava, erròniament, que en un o altre moment podria haver-hi alguna cosa entre nosaltres. Però està clar que no, és gay. El pitjor de tot és que el fet de ser gay va augmentar el que jo sentia per ell. Va passar de ser idealització a ser enamorament. I aquí em tens, explicant-li a un paper com m'han trencat el cor sense saber-ho ni la persona implicada. I ara què representa que s'ha de fer. És evident que no tinc res a fer-hi en el tema amorós. Però tot i així no em faria res afegir-lo en el meu cercle d'amistats, deixant de banda els comentaris que m'han fet sobre ell, la seva persona, que si és egocèntric, que si s'ho té molt cregut… A mi aquestes coses me la porten fluixa, només sé una cosa, i és que estic enamorada perduda d'un gay que no sap ni de la meva existència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ruth/angie

6 Relats

5 Comentaris

4749 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00