Fronteres

Un relat de: Endevina'm
Fronteres

A la frontera tangible del desert
no hi veig passes ni camins.
Dins la boira d'arena
els perfils s'esborren,
es desdibuixen entre serpentins.

Si veig una figura
que em precedeix en el camí,
miro de seguir-la i demano
als déus misericordes
que el seu sigui el meu destí.

Sé que el mar sempre arriba
però el desert tot o esborra.
Arenes, camins o figures,
tot devora aquelles fronteres
irreals i boiroses de sorra.














Presentat al Repte Poètic Visual 286 Jo i el desert

Comentaris

  • Bon poema i sugerent.[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-10-2021

    Si se'm permet, i no s'enfada ningú,penjo com un autocomentari, però de fet és un comentari que unicorn_blanc_del_bosc m'ha fet en el repte mateix. Potser per distracció del relataire. ;-)


    Bon poema i sugerent.

    unicorn_blanc_del_bosc | 10/10/2021 a les 06:54[Respondre]

    Crec que és el típic (dit sense ofensa) poema en què es prefereix "mostrar" que "dir". ¿És un estil com un altre o és el que cal fer, em començo a preguntar jo? És un simpàtic poema d'algú que busca el mar i la fi del desert, i es comença a preguntar per si val la pena seguir buscant o rendir-se. Un mai s'ha de rendir excepte en situacions extremes.

    En fi, quina vida.

    Bé doncs, salutacions, ens veurem.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

65 Relats

270 Comentaris

45013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni