fred o calor

Un relat de: petit marrec

Passo hores davant d'una màquina esperant trobar la solució a la meva gran necessitat, necessito saber que vols de mi.

Sovint juguem a tantejar que és allò que tenim a l'abast, i sobretot quin tipus de relació tenim amb cada persona; així, aixi és com descobrim els punts forts i febles de cadascú.

Cada vegada més t'amagues sota una capa de descobriment i sota la sobreprotecció dels altres, jugues a tantejar sense donar pas a agafar un centímetre mès de ma i màniga.

Cada segon al teu costat m'endinsa en tu, jo si que se que vull de tu i no recau només en la mera sexualitat, vull descobrir amb tu.

Tens per la mà, la fàcil temptació de fer-me sentir cómode i m'entren ganes de jugar amb tu; tot i així l'hora del joc te limits temporals i paraules que reforçen aquestes parets que et poses.

No has dit pas mai un si, ni tampoc un oblida't de mi que vull viure la meva vida, sinó que dia rere dia veig en la teva mirada les ganes de conéixer però també veig en les teves mans la por d'atençar-te .

sempre he parlat de somniar i realitats als meus escrits... ja s'han fos aquests mots; ara et parlo de ser, et parlo d'aquest moment i d'aquest poc temps que delimitara un que o un com, et parlo de que deixis la teva mà en el meu foc que no pretèn cremar-te sinó iluminar els teus ulls tan especials, ulls que parlen per si sols sense necessitat de que separis els teus llavis.

Et parlo de sentir la teva veu a la meva orella esquinçant paraules i sons gairebé silenciosos i provocadors, et parlo de no esperar les teves paraules sinó una nova mirada dia rere dia.

Comentaris

  • pel petit gran marrec[Ofensiu]
    laia9f | 03-02-2010

    M'encanta aquest relat...
    És nota que estas com m'has dit abans que estaves. I això de les mirades que parlen és un gran misteri que jo diria que existeix i tot.

    Petoons

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

54 Relats

54 Comentaris

43678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.