La Maria al tercer mil.lenni

-Bon dia! Felicitaaaats!!! Vinga desperta Maria que avui és el teu aniversari. Muak!
-Bon dia mama, sí ara em llevo, un moment -Contestà la Maria entre badalls.

La Maria s'estirà i anà mig ensopegant-se amb les parets cap a la dutxa. Mentre es treia el pijama, s'acostà al mirall, -a veure avui faig trenta-cinc, per fi major d'edat Quines ganes: buscar pis, trobar feina i ser independent. Visca!! Demà mateix començo. Primer pas: buscar feina-Hi ha coses que no canvien, malgrat hagi passat un mil.lenni.

La Maria estava contenta pels regals rebuts. -Gràcies, mama, per l'estirador de pell, sempre tan previsora tu, eh? Ara no, però de seguida em farà falta, oi? I papa, quina il.lusió em fa el teletransportador! -I li va agrair amb una abraçada. La Maria estava exultant; feia anys que desitjava el teletrans, molts dels seus amics ja el tenien.

Al dia següent la Maria agafà el lluent teletransportador per anar a l'Institut de Feines, o IF com tothom l'anomenava.

-Següent!-va cridar una veu estrident des del taulell de Primera Feina. La Maria, una mica nerviosa, però decidida s'acostà cap aquell bust parlant
-Em deixes el teu DNI, si us plau?... Si, d'acord, trenta-cinc anys, molt bé. Sembles més jove, eh? I de què vols treballlar, Maria?
La Maria sense dubtar ni un moment contestà: -Doncs d'escriptora. D'escriptora de novel.les.
-Oh, ja veig. Ho sento moltíssim. Veuràs, la feina d'escriptors és una de les més demanades últimament i el mercat està saturat. -Digué la funcionària cortèsment, però amb fermesa.
-No pot ser. És el que sempre m'ha agradat i tinc moltes idees. -El cor de la Maria s'anava encongint per moments mentre intentava assimilar el que li deien.
-Creu-me. Totes les històries estan agafades de fa temps. El sindicat se'ns va tirar a sobre l'any passat i després de la vaga es va arribar a l'acord de què no agafaríem més escriptors com a mínim en cinc anys. Si et vols esperar...?
-Però si jo ja en tinc d'històries, les meves pròpies histories! -Contraatacà, però només amb un fil de veu degut al nus que se li havia format a la gola.
-Això és impossible maca. Et dic que totes les històries estan inventades. Fem una prova. Digues, a veure, sobre què voldries escriure?'
-M'agradaria escriure sobre una àvia que descobreix que té poders paranormals als noranta anys i que...
-Para, para, aquesta ja està escrita, la va escriure la Growlings Jr abans de morir.-No es pot negar que la funcionària estava tenint infinita paciència amb la principiant.
-Doncs, la d'una parella que s'enamora en un somni de la hiperrealitat.--Ha! -pensà la Maria després de dir això, -aquesta segur que no la tenen.'
-Mira nena, és inútil. D' aquesta fins i tot es va fer una pel.lícula fa deu anys com a mínim.
La Maria ja no va poder aguantar-ho més i va girar cua, no sense abans agrair, com va poder, la informació al bust del taulell. I quan va passar per davant de les enormes lletres metàl.liques IFE que hi havien al vestíbul, pensà -sí ja sé què volen dir aquestes inicials: Institut dels Fracassats, com jo.

Ja a fora, es ficà al teletransportador, marcà les coordenades de casa seva i tancà els ulls. -Tant de bo hagués nascut a l'any 2000. El tercer mil.lenni és horrorós. Sempre arribo tard a tot. -Pensà la Maria en el minut que trigà en arribar al seu destí.