Foscor

Un relat de: micanmica

De cop, els llums s'apaguen. Tot queda submergit en una foscor aterradora... sense final. No trobo la sortida, on deu ser?
Aquesta manca de llum em fa perdre l'esperança, i m'oprimeix el cor de tal manera que ja no em puc moure. És aquest el final de la meva existència?
Prefereixo això, morir, que passar l'eternitat aquí, on hi ha un buit terriblement espantós, que fa que les ganes de cridar siguin ara incontrolables, però, per més que ho intento, no em surt la veu. Què m'està passant?
Has marxat, i ara no puc, sóc totalment incapaç de trobar el camí. I és que tot aquest temps, sense que me n'adonés, tu eres la llum que em guiava.

Comentaris

  • Clar de lluna | 01-09-2008

    ...Temps al temps, però sóc de les que pensa que la llum que t'ha de guiar està dins teu. Pensa que la vida és això, un camí per on passejar ple de senders i cruïlles. A vegades per on tirar estarà a la teva mà i dependrà de la teva elecció, altres vegades se't serà imposat un tram, però el més important de tot és continuar caminant per la vida i aixecar-te després de cada ensopegada!

    Un plaer haver-te descobert.

    Una abraçada!

  • comences bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-08-2008 | Valoració: 10

    demà em llegiré els altres, però avui em quedo amb aquest, que és directe i clar, ben escrit i amb un títol correcte.
    Un poema relatat, o un relat mol poètic.

    Una abraçada.

    Ferran

  • Realment[Ofensiu]
    Jimbielard | 23-08-2008

    Bona perspectiva de l´enyorança. Perspectiva en la forma, en que ho has escrit. L´enyorança en sí, es descriu per ella sola. Molt ben escrit, senyoreta micanmica.

    Endavant guapissima!!

    Joan.

  • és poc aconsellable[Ofensiu]
    Yáiza | 17-08-2008 | Valoració: 9

    tenir una única llum que t'il·lumini el camí. I parlo per experiència! Molt millor un exèrcit de fanalets, que et facin costat dia i nit, perquè mai saps quan es pot apagar un d'ells.

  • Ben descrit[Ofensiu]
    Edside | 27-07-2008

    Bona descripció de la sensació de pèrdua. Sovint el temps i la vida ho cura tot, no?

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

38434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com