Fosc

de que darrera aquestes paraules, encara s'amaguen coses que has d'explorar, de manifestar, de reflexar i de regalar-te i regalar-nos...

Un consell? Comença per deixar de pensar i esperar de la vida, allò que algú que no ets tu, t'ha inculcat!

Vull més relats!!!

No! Mai s'ha de fugir! Mai! Es molt facil engar-ho tot a rodar i fugir.. fugir de la realitat.. es molt facil.. Te més merit seguir lluitant!
Anims i forçaa!! ^^

ei! ke te descobert remenan relats x aki, i mas kridat latencio amb akesta foto (mol xula!) i akesta biografia, i encara més, amb akesta poesia! et juro kes impresionant! publica alguna kosa més.. jo et seguire esperaan desdaki..

una mica d'energia, motivació, i cap allà!!
El verí...atrau molt, no!?!?!?jajaj
siguis com siguis, amb un somriure, i orgullós, que cadascú té la gràcia de ser diferent a tots i totes les altres!! i això no es pot perdre!!!
Salut i paraula!
Sílvia

no és una bona solució; però saber on hi ha una porta per poder marxar quan ja no es pugui aguantar més sí.

No ho sé, tan aquest poema com la frase de la biografia m'ha transmès una sensació coneguda, però no per això agradable.
La sensació de desagrat, i de desavinença amb un mateix i amb el que fa...
Un dia d'aquest hi hauré de fer front.

Un petonet i benvingut/da!!

Hola, jo sóc la fosca i casualment també tinc un relat amb el meu nom!
Per cert m'agradat, és un relat que fa arrufar les celles...

Petonets!!