Cercador
Forçada realitat
Un relat de: nana_17Sento el món caure damunt meu,
sento trencar-se els mil somriures que he forjat...
Veig desaparèixer tot allò pel que havia lluitat,
em sento indefensa davant daquesta realitat.
Tinc por en mirar al meu voltant,
sento dins meu un neguit que em colpeja,
em cauen dels ulls llàgrimes de sang,
em plorar el cor i no el puc aturar.
Sento el cel caure de cop,
vec les estrelles i el sol apagar-se.
No entenc el destí que m'he fet a cada pas.
No se que és el que se'm menja per dins.
Tinc por de mirar al voltant,
de no saber que és el que hem puc trobar.
Tinc por de quedar-me aturada
i perdre per sempre els petits somnis que encara tinc.
La realitat és massa dura
i els somnis massa incerts.
La veritat és una farça
i la mentida la vida quotidiana
Per molt que mi esforci en veure mes enllà,
sempre hi ha una llàgrima que solca els meus mars.
Per molt que intenti somriure amb el voltant,
sempre hi ha quelcom que hem fa tornar a la realitat.
((Per molt que no triem la nostra familia
triem els amics, la nostra futura familia,
el nostre desti i el nostre passat,
però a vegades no saps com fer-ho))
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60865 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!