footbol

FOOT-BALL


Futbol que diem nosaltres, la oposició en diuen Balon Pie, i presumeixen de dir "Ai lov yoo" etc.etc............
Per a mi no hi ha cosa que detesti més que el futbol.
Pobrets tots disfressats i apilotats rere una pilota que el menys , la poguessin menjar com es fa a la nostra escudella, dons no quan la tenen la llencen a un altre i sort que no li tiren a l'equip contrari, dons llavors, TURURUT VIOLES.

El mes esgarrifós es que diuen que no és un joc violent, ho és molt mès el Rutbi, dons no senyor , vist de lluny, o sembla.
Les lesions, passen de lleus , a fortes, mes fortes, fins que es trenquen cames, o el que sigui, i poden restar mesos sense poder jugar, i perdre la temporada, i en tot cas el lloc reservat de la plantilla.

El que no suporto es que els mitjans de comunicació de tota classe ja sigui de esquerres com de dretes, espanyoles com de casa, i molt mes la nostre TV3, abans de poder saber quin tems farà, has de empassar-te, que si en Pere esta malalt o si avui ha menjat mongetes per esmorcar
i tota la programació es basa en l'esport, hores i hores ,sempre el mateix, i el cas es que hi molta gent amant de la musica, que desitjaria un gra de sorra musical, dons ni això
Quant parlen de un cantant famós, que ha triomfat al Liceu, veus la seva imatge i la seva veu dura 2,5 segons.
si parlant del Brus Esprimtig, la duració pot ser eterna.

Mireu jo de petit no vaig saber res del que era una pilota, dons jo vivia en una casa de família de agricultors amb els avis i oncles
I corria darrera les gallines, jugava amb els gossos, i el pler mes gran era quant veia munyir les vaques, esperant poder veure un bon got de llet. de aquella llet que no te res a veure amb la de botella , pasteuritzada, desinfectada, etc.
Es com si beguessis vi en contes de cava .
Allà si que es menja be , la pilota ens la menjaren en la Escudella dons junt amb un bon pollastre sortia un bon caldo, que et podies llepar els dits.

A casa nostre es respira música, obres un calaix, i trobes una partitura o mes ,un altre calaix, i trobes uns quants C D, cassets o discos de plàstic sense contar amb nombroses cintes de vídeo amb 30 operes i esquaix.
I tot això es incompatible amb l'esport i per que no hi ha tems material
suficient.

Jo vaig néixer amb uns pares, que quant estaven de humor com no tenien radio ni tocadiscos, la Téle encara no era inventada. Dons com deia catavent Sarsuela. El meu pare amb va portar a veure la primera de la meva vida, "La Dorolosa" i em va agradar molt.

Desprès el que amb commocionar, flitar, es descobrir un nou mon operístic, amb la veu de Mario Lanza en la Pel·lícula "El Gran Caruso" això va ser el que va portar a veure L'Ausensi al nostre Liceu, vaig fer tot un dia de cua, i també poder anar a casa a dinar dons el lloc de la cua era sagrat i mel guardaren.

Desprès vaig conèixer a la nostre professora de cant, la nostre cantant, la que va participar, durant 10 anys amb L'orfeó Català, amb un cor de gairebé 140 veus, i ella la solista, dirigits tots pel Mestre Millet.
Desprès va fer concerts al Palau de la Musica, amb Orquestra , solista i la cors
També va canta amb una de les vuit Valquíries de la Òpera de Wagner al nostre Gran Teatre del Liceu .

Dons a casa no hi havia tems per res mes quant donaven futbol per la Tele la tancàvem.
Ara que ja soc mes gran i el meu fill estar obsessionat pel futbol , li hem de parlar de futbol, perquè per ell es la única conversa, que hi pots tenir.
Quant va al bar a veure un partit internacional, jo resto sol a casa per escoltar en Pujal per Radio i tanta es la afició meva que em quedo adormit.
I aqueta es la historia del nostre Futbol.