Focs artificials

Un relat de: Guineueta

Els ulls de l'infant la commouen,
al compàs dels llums de la vesprada.
I s'acosta a sa mare, plorinyós,
acovardit pel soroll de la tronada.

Ell, endevinant-li el pensament, declara:
No em fan gens de por, no me'n fan!
Però el renou molesta els meus sentits.
Tape'm les orelles, mare mia,
que no pas gust com jo voldria.

La mare, que el coneix, li fa sa mitja.
I les hi tapa, consentida.
I els seus somriures es permuten,
tancant un cercle, llei de vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

13012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.