Focs artificials

Els ulls de l'infant la commouen,
al compàs dels llums de la vesprada.
I s'acosta a sa mare, plorinyós,
acovardit pel soroll de la tronada.

Ell, endevinant-li el pensament, declara:
No em fan gens de por, no me'n fan!
Però el renou molesta els meus sentits.
Tape'm les orelles, mare mia,
que no pas gust com jo voldria.

La mare, que el coneix, li fa sa mitja.
I les hi tapa, consentida.
I els seus somriures es permuten,
tancant un cercle, llei de vida.