Benvolgut Blai

Sóller, 13 de maig de 1992
Benvolgut Blai:
S'altre dia em va sorprendre molt que venguessis a sa botiga. És es darrer lloc on t'hagués imaginat. Sa conversa que tinguérem fou curta. Entre mon pare que alçava sa cella des de darrera, intentant saber el què dèiem i sa germana de l'ecònom que va venir a cercar el pa, no vàrem tenir temps de xerrar. Potser vàrem estar més temps del que pareix, ara que ho pens. Fou divertit si ho vols dir, que si es pa tallat, que si un tros de coca d'aquí, galetes d'oli per allà... Quan te'n vares anar mon pare em demanà: - Qui és aquest perdigot? I jo no vaig saber què contestar... Torna vell mon pare.
Però tu ja saps que no t'escric per xerrar d'això. Em va agradar molt el que em vares dir. No només pel què em vares dir, sinó com m'ho vares dir. Com aquell qui no vol la cosa, com deixat caure dins un núvol, com si no fos important. "Crec que cada dia t'estim més…" digueres. I la veritat és que si que en va tenir d'importància. I jo, en aquell moment, que no vaig saber com agafar-me aquestes paraules, no he pogut deixar de donar-hi voltes. I he jugat amb elles dins des núvol, assaborint-les, recercant-les, rejuntant-les … I no sé que n'he de fer, més que gaudir-les. I em sap greu, perquè sóc incapaç de contestar-te. Sóc incapaç de dir-te el què vols sentir. Per mi, es "crec" no hi ha ser, jo en vull estar segura. I com en puc estar? Si només el sol pensament del què puc sentir ja em dol, que no sé si vull o no vull , perquè es meu cor no ha fet més que encongir-se. I vol, perquè és just, perquè sent que és un poc teu, perquè ho necessita, perquè et necessita. I no vol, perquè té por dels desafectes, de sa foscor, de sa mateixa por.
No em culpis, ajuda'm! Llegeix entre línies, escolta es meus silencis i… sigues pacient, si vols. Deixa que surti el què ja no pot tenir cabuda dintre meu, perquè ho vull treure. Jo ja no sóc jo. Ja no sóc sa nina poruga , tremolosa que no t'he deixat conèixer , però que encara no m'amolla sa mà. I tampoc em sent lliure, el suficientment lliure per dir-te aquest "t'estim" que vols sentir.
Els diumenges fem coques de patata, te n'estotjaré una...
Una abraçada,
Roser