Flors d'amentller en la sang

Un relat de: ROSASP

Esclataven les flors d'ametller primerenques, però les nits eren encara força fredes.
El solet començava a escalfar una mica i el vent empenyia els núvols blancs que corrien a bon pas, cap a uns altres indrets.
La xicota passejava contenta, contemplant el paisatge, arraulida dins d'una jaqueta gruixuda de llana de color vermell. S'havia endut un llibre de poemes, li agradava enormement llegir-ne, es perdia en el contingut del versos intentant esbrinar el seu veritable significat.
Tenia només tretze anys, una edat plena de canvis en tots els sentits. Era molt somiadora i romàntica, alegre i optimista. Tot la feia somriure i malgrat que ja començava a sentir-se una dona, es trobava molt bé en el seu nou cos i en els nous sentiments, que esclataven com rajolins de vida.
S'entretenia en qualsevol insignificança, el vol d'una papallona, el gronxar de les fulles del arbres tan verdes i tendres...
Sospirava , saltironava, cantava i gaudia de la soledat. Ara ja li començava a agradar estar sola a estones i pensar en les seves coses. Deixar volar la imaginació sense que ningú l'entretingués.
Es va asseure repenjada a l'escorça de l'ametller i va començar a recitar poemes en veu alta, respectant els espais, les comes i els punts. Li agradava com sonaven expandint-se en l'aire i la dolçor de la mel de les floretes d'ametller l'inspiraven encara més.
Després de cada poema, respirava profundament i tancava els ulls, empassant-se'l perquè visqués dins seu. Paraules boniques, rítmiques i lligades, que omplien el seu cor de melodies.
Una de les vegades en que romania somiant amb els ulls closos, va sentir una veu i es va sobresaltar. L'ensurt la va fer aixecar mantenint-se amatent, no veia a ningú, estava totalment sola i es va esfereir una mica.
De sobte, l'arbre la va acaronar amb les branques florides, una abraçada de flors i de mel, molt suau i lenta per no fer-li mal. Suau com uns dits delicats i de nou va escoltar la veu profunda i ronca que semblava sortir de l'ametller.
Era realment impossible allò que li estava succeint. Estava potser submergida en la profunditat d'un somni?
Aquella veu recitava un poema. Ella va restar immòbil escoltant i així com anava avançant, cada cop tenia menys por i un somriure amorós es dibuixava en els seus joves llavis de cireres ensucrades.

"Dolça flor ets tu,
asseguda en el meu ventre,
despertant la meva saba,
pessigollejant-me amb paraules
dolces i tendres.
Meravellós és escoltar-te
i saber que els teus versos,
formen part dels teus batecs
i de cada fulla tendra.
Tu i jo, també som poesia,
ara i sempre, petita joia.
La màgia cor per la teva sang
i la meva escorça ara duu el teu aroma.
Dibuixa'm un cor molt gran
amb els teus ditets de fada,
que l'amor és molt estrany
i no se sap mai on es troba".

La noieta li va respondre també amb un poema que naixia pas a pas, pronunciat lentament i amarat de sentiment, directament dictat pel cor.

"Et dibuixaria un cor
però jo no sóc cap fada,
no podria fer-te humà
encara que et deixi l'ànima.

Només tinc moltes paraules
i somnis petits i grans,
que puc fer jo per donar-te
un cos, per poder estimar.

Sé que l'amor no té límits,
somnis molt dolços han esclatat,
però no sé com donar-te,
el cor que m'has demanat..."

L'arbre va abaixar les branques melangiosament i va començar a espolsar suaument les flors blanques damunt de la noia, com una pluja de neu i mel, fins que no en va quedar cap guarnint els seus braços enamorats. Ella amb les mans plenes de flors de setí, plorava llàgrimes calentes, olorant-les emocionada i submergida en un intensa sensació de tendresa.
Despullat de bellesa va quedar l'ametller i la nena coberta de petites flors que s'endinsaven deleroses cap a dins del seu cor, bategant cadascuna d'elles rítmicament per la seva sang.
Ara es sentia formar part de l'arbre, de la circulació de la seva dolça saba, de les fortes i profundes arrels, del sòl que l'alimentava. Estranys sentiments que li feien cloure els ulls i respirar profundament, empassant-se l'essència d'aquell estrany amor, com si fos un preciós poema...







Comentaris

  • l'atmosfera del RELAT[Ofensiu]
    Daniderch | 20-01-2009

    Un RELAT efectivament maravellós. No podia parar d'imaginar-me un infit banc amb tons gracs i verds que m'acudien a omplir la meva ment. Felicitats.

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Lior | 24-10-2008 | Valoració: 10

    Rosa, et felicito sincerament per aquest relat, és preciós, inspira una dolçor i una tendresa que arriben directament al cor.
    Tot i ser una història fantàstica, la teva forma de descriure l'escena, els sentiments de la noia i els de l'arbre... fa que sembli tot molt real.
    Felicitats, una vegada més.
    Fins aviat.

  • Meravellós![Ofensiu]
    Somnie | 11-02-2005 | Valoració: 10

    M'has commogut intensament. Gairebé era capaç de respirar el dolç aroma de les flors de l'ametller! Quina tendresa! Quina intensitat! Quin somni pels sentits de qui et llegeix!
    Gràcies de tot cor per compartir aquest preciòs relat.

  • es preciòs[Ofensiu]
    AINOA | 28-01-2005 | Valoració: 10

    Es un relat preciós, m'agradat molt.
    Desperta molta tendressa i un sentiment que tu es sabut descriure en molta intensitat.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

623767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")