Floquets d'Amor

Enamorat de la teva llum de princesa,
desplego veles d'il.lusió, per solcar les temibles onades de la incertesa.
Immers en el meu viatge, ignoro l'irrestible cant,
que seductores Sirenes entonen des de la Mar de l'Anhel Sensual.

Una espurna d'esperança,
una ampolla que arriba a la platja,
transportant un missatge urgent.
Un somni ressorgit de les cendres de l'oblit;
seny embogit, i mal de panxa.

Converso amb l'ànima de l'altre jo.
Veu de mel colada, i mirada de foc.
Tempesta de mots que cau damunt teu,
com volves de neu;
floquets d'amor que et besaran amb blanca delicadesa,
i es fondran -húmils- en la sedosa textura de la teva pell.

I si tu ets Ella?
No t'adones que Ell, sóc jo?

T'esmunys entre els meus dits,
com sorra en el temps.
Un somriure -que s'il.lumina misteriós en la bellesa del teu visatge-
em diu que et segueixi.
Somnis d'emocions desbordades, ens eixugaran les llàgrimes.
Sentiments perduts correran salvatges...
Seràs tu la seva llar? O m'he tornat a equivocar?

Un príncep sense regne,
o potser ja l'he trobat?
Amb l'esperança com espasa,
seguiré lluitant per vèncer la por,
i guanyar-me la sort de ser al teu costat.