Flaires

Vénen a mi,
flaires de serres farcides
de roures i alzines solelles.

Vénen a mi,
flaires de crestes verdoses
dels pins del bosc amic meu.

Vénen a dir que m'esperen
amb hores de pau veritable,
diuen també que em conviden
al món dels somnis tranquils.

Flaires de camps que somriuen
als plans de terres feineres,
flaires de fermes balceres,
valls de rieres prou fondes
amb avencs i baumes ocultes,
com una foto del bell paradís.

Flaires d'idíl·lics racons
perduts a l'oblit de les ments,
m'omplen els pulmons de targes
que diuen amb lletra de gala:

(Tranquil, respira, reposa, olora,
mira, somia, flota, medita).

Aires a la fi,
que m' exciten a dir:

Espereu-me,
ja vinc,
que be hi estarem!