Fills de puta

En Miquelet és un fill de puta, si, si, un fill de puta,
res menys aproximat per anomenar l´ofici, que més aviat és benefici, de la seva mare. Es passeja pel taller amb el posat de l´esquena ample i observa, sense fixar-se en allò que fem, en allò del viu ell, amb en Juanot fent-li d´ombra, fa ben pocs dies el van anomenar encarregat, no hi ha res pitjor que l´oblit d´un pobre fart de menjar. Tot sovint ens defereix apreciacions, observacions, sobre la nostra feina, no amb l´ànim d´ajudar o aconsellar, amb la condició d´assenyalar qui és ell i qui som nosaltres. I al bar, lluny de la meva carmanyola, escridassa la cambrera perquè els seus popets no son prou calents, amb el saber, de que qui paga mana.

En Miquelet és un fill de puta, com tants d´altres fills de puta que hi ha per obres, cuines, despatxos, tallers i magatzems, que son uns fills de puta.