Cercador
Filla de l'Oceà
Un relat de: micanmica- Compartir:
Vaig néixer en un vaixell
Que anava cap al nord.
Fugint dels meus malsons,
Empaitant horitzons.
Abans de caminar,
Vaig aprendre a nedar.
"Filla de l'oceà",
el nom que em van posar.
No tenia pressa
Per créixer amb fermesa
El blau s'oferia,
Davant els meus ulls blaus,
Talment un regal.
Les onades porten
olors i rialles
que m'ajuden a ser
Una noia que avui
Somriu mirant el Sol.
El Sol, ara se'n va
rere el tel blau del mar,
Sense tenir permís.
El mar, mou el vaixell
que ara va cap al nord.
El Nord, sempre tan fred
rient, murri, del Sud.
El Sud, on les hores
Passen ben mandroses,
preses d'un son etern.
La son, que ara m'adorm
i m'enganya amb somnis
de móns de més enllà.
Les ones, que em porten
Vells records del meu món...
El vent juga amb els meus cabells,
I jo sóc com em sento: lliure.
Comentaris
-
Molta imaginació[Ofensiu]Grocdefoc | 01-09-2008
No t'he pogut llegir encara com a mi m'agrada... però intueixo una gran imaginació en tot el que escrius, tant en la prosa com en els poemes.
Continuaré llegint-te. Una abraçada,
-
A: micanmica[Ofensiu]Grocdefoc | 01-09-2008
A: Darkman, Francesc Arnau i Chinchilla, Sisquatre, Lèvingir, Nonna-Carme, Clar de lluna, micanmica, casperdut, benvolgudes i benvolguts,
Gràcies a tots, per les vostres benvingudes, paraules i estímuls !
Tot just m'acabo d'estrenar en aquests RC i tinc la sensació de que se m'han obert molts llibres que he de llegir: tots els vostres escrits
De moment, però, encara no sé per on navego També m'estreno en aquestes experiències virtuals, i ja he fet una errada: enviar dues vegades el mateix escrit...
Em sento una mica feixuga... em perdo una mica, encara, dins de tota aquesta xarxa.
Però suposo que me'n sortiré. Us tornaré a escriure amb les meves opinions.
Una abraçada,
l´Autor
37 Relats
116 Comentaris
42310 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).
A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.
Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!
per saber-ne més de mi...
www.fotolog.com/buscantelnord
sensecobertura@hotmail.com