Cercador
FILL DE PAPER
Un relat de: Blanx- Compartir:
PRESENTACIÓ
Segur que molts de vosaltres no teníeu ni idea que a mi m’agrada escriure i molt menys podíeu arribar a pensar que un dia publiqués un llibre (francament, jo tampoc). Estic segura que us he agafat a molts de vosaltres desprevinguts. I és que ... es ben bé que tots tenim cops amagats!.
No sé perquè però sempre he pensat que això tenia que fer-ho abans de complir els 50. Com si, passats aquets, mira quina xorrada, no fos capaç d’aconseguir-ho. Ara ho he fet. He publicat un llibre i amb això he aconseguit culminar un projecte personal que em vaig plantejar ara fa ja uns quants anys.
TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLORS és un llibre format per un recull de texts i escrits que tenen un únic fil conductor: els sentiments. Són paraules escrites en moments importants de les vides de les persones que, com jo, han volgut compartir vivències importants a les seves vides i fer-les públiques.
Sentiments en vers, la família, els amics, la vida, el amor, la natura, la mort, els fills, les experiències viscudes, les sensacions en moments especials, els records, els anhels, les pors, les tradicions,... Algú, en alguna ocasió m’ha dit que no es aconsellable deixar anar amb tanta sinceritat els sentiments. Jo... que voleu que us digui!,.... no ho veig així ... Fins i tot n’hi ha més d’un que s’ha rigut del meu projecte. Que estrany!. Una bona amiga meva diu que aquest és com el meu fill de paper... em fa gràcia.
Jo, digueu-me tonta!, però tot i que he rellegit els texts un munt de cops, la major part d’ells em segueixen emocionant i se’m fa un nus aquí, a la gola. És el que ens passa a aquells que som tremendament sentimentals i tenim moltes connotacions nostàlgiques. M’encantaria que tots els que esteu aquí presents, un cop llegit el llibre, em féssiu arribar les vostres impressions, la vostra crítica més sincera encara que fos per correu electrònic. Em faria moltíssima il•lusió rebre, per petits que fossin, els vostres comentaris i aportacions més sinceres. Per que estic convençuda que les crítiques de les persones que aprecies sempre, sempre t’enriqueixen.
Vull agrair a tots els que heu estat capaços de suportar la tremenda pallissa que, sens dubte, ha suposat sentir-me parlar constantment del meu llibre. Agrair als que heu compartit amb mi els vostres sentiments en forma de paraules. Ha estat una experiència fantàstica. Us ho asseguro!
Estic pensant ... que l’any que bé ... plantaré un arbre
Moltes gràcies
Blanx
bnualart@gmailcom
L'Ametlla del Vallès, 17 de desembre de 2010
Segur que molts de vosaltres no teníeu ni idea que a mi m’agrada escriure i molt menys podíeu arribar a pensar que un dia publiqués un llibre (francament, jo tampoc). Estic segura que us he agafat a molts de vosaltres desprevinguts. I és que ... es ben bé que tots tenim cops amagats!.
No sé perquè però sempre he pensat que això tenia que fer-ho abans de complir els 50. Com si, passats aquets, mira quina xorrada, no fos capaç d’aconseguir-ho. Ara ho he fet. He publicat un llibre i amb això he aconseguit culminar un projecte personal que em vaig plantejar ara fa ja uns quants anys.
TROSSETS DE COR, ESPURNES DE COLORS és un llibre format per un recull de texts i escrits que tenen un únic fil conductor: els sentiments. Són paraules escrites en moments importants de les vides de les persones que, com jo, han volgut compartir vivències importants a les seves vides i fer-les públiques.
Sentiments en vers, la família, els amics, la vida, el amor, la natura, la mort, els fills, les experiències viscudes, les sensacions en moments especials, els records, els anhels, les pors, les tradicions,... Algú, en alguna ocasió m’ha dit que no es aconsellable deixar anar amb tanta sinceritat els sentiments. Jo... que voleu que us digui!,.... no ho veig així ... Fins i tot n’hi ha més d’un que s’ha rigut del meu projecte. Que estrany!. Una bona amiga meva diu que aquest és com el meu fill de paper... em fa gràcia.
Jo, digueu-me tonta!, però tot i que he rellegit els texts un munt de cops, la major part d’ells em segueixen emocionant i se’m fa un nus aquí, a la gola. És el que ens passa a aquells que som tremendament sentimentals i tenim moltes connotacions nostàlgiques. M’encantaria que tots els que esteu aquí presents, un cop llegit el llibre, em féssiu arribar les vostres impressions, la vostra crítica més sincera encara que fos per correu electrònic. Em faria moltíssima il•lusió rebre, per petits que fossin, els vostres comentaris i aportacions més sinceres. Per que estic convençuda que les crítiques de les persones que aprecies sempre, sempre t’enriqueixen.
Vull agrair a tots els que heu estat capaços de suportar la tremenda pallissa que, sens dubte, ha suposat sentir-me parlar constantment del meu llibre. Agrair als que heu compartit amb mi els vostres sentiments en forma de paraules. Ha estat una experiència fantàstica. Us ho asseguro!
Estic pensant ... que l’any que bé ... plantaré un arbre
Moltes gràcies
Blanx
bnualart@gmailcom
L'Ametlla del Vallès, 17 de desembre de 2010
l´Autor
7 Relats
9 Comentaris
7283 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Vaig néixer, i no pas per casualitat, en el si d'una família nombrosa en una masia de gran tradició familiar, en un poble del Vallès Oriental (Barcelona) ón el Passeig té un encant tan especial, que el fa únic. Va ser un diumenge, 12 de febrer.Ocupo la vuitena posició d'entre dotze germans, nou noies i tres nois, i sóc de caràcter obert, emprenedor i, sovint un xic fantasiós i irreflexiu. Tinc un fill de paper, disset nebots i un nombre tan gran de cosins germans que perdo el fil si intento fer el recompte, però que no deu distar gaire del centenar si afegim les parelles i els seus fills.
De petita m'agradava jugar al cuit i amagar entre els sacs d'avellanes que s'apilaven a l'entrada del Mas, al final del Passeig i que amb prou feines deixaven lliure l'accés a l'interior de la casa. Sovint frisava per fer cabanes als arbres o construir cases a l'era amb caixes de fusta (d'aquelles d'encaixar pomes grosses) i culminar els seus sostres amb cobertes de sacs d'arpillera i llits de canyes tot gaudint de les llargues tardes d'estiu, que s'omplien de jocs i aventures.
Fins que l'esport, cada cop més exigent, va anar substituint aquells jocs d'infància pel que seria una llarga carrera esportiva, lluny d'aquell Passeig, buscant sempre millorar cada dia; créixer en la cultura de l'esforç.
I segueixo el camí de la vida, ple d'experiències pròpies, i compartint les d'aquells que volen explicar-les.
Novembre de 2010